He obert una Clínica de Rumors, de la mateixa manera que col•legues de medicina obren Clíniques de Xuclar Cel•lulitis. Fa anys, a Boston, el diari Herald Traveler obrí la primera clínica de rumors. És un laboratori que té per objectiu analitzar notícies no confirmades. Una de les més velles és la que vol explicar per què el senyor Juan Antonio Samaranch és el franquista més respectat per tots els partits polítics.
Diu el rumor: des que Samaranch arribà a president de la Caixa els préstecs que l’entitat concedeix als partits tenen tracte de favor. Són préstecs amb interessos i capital condonats, o que es beneficien de “refinançaments”.
És evident que el senyor Samaranch gaudeix d’una consideració reverencial per part dels partits. Que la dreta ho faci a ningú sorprèn. El gran misteri és que el senyor Samaranch sigui intocable per part d’organitzacions polítiques, sindicals i de joves radicals. No ho són, en canvi, altres persones menys franquistes que ell.
Segur que és un rumor fals això de que la Caixa tracti millor als partits que a la resta de ciutadans. No puc creure que aquesta entitat, que des de fa més de cent anys recapta estalvis de gent modesta, una entitat que no té pietat pel pobre aturat que no pot pagar interessos de l’hipoteca, perdoni els deutes dels partits. Ahir a la tarda vaig entrar aquest rumor a la meva clínica. Investigar un rumor és complicat i complex. Amb el rumor Samaranch he trobat unes primeres dades del seu origen.
El rumor assegura que tot començà el dia en que Samaranch va entrar a la Caixa com a representant de l’Ateneu Barcelonés, entitat presidida llavors pel senyor Heribert Barrera, ensems president d’Esquerra Republicana de Catalunya i del Parlament. Això és cert. Gairebé tots els rumors tenen una base real. A partir d’aquí, però, no he pogut avançar més en la meva analítica. No he tingut temps, encara. Ahir a la tarda el vaig portar a la meva clínica pel fet que unes hores abans un company d’Universitat ens va ressuscitar aquesta història. Havia sentit per ràdio que l’ex fiscal Mena es queixava de l’opacitat “espúrea” de les relacions entre partits i entitats financeres. L’anàlisi dels rumors, dirigida a diagnosticar si és cert o fals, requereix la col•laboració de persones que aportin dades certes. Tinc la clínica oberta, lectors i lectores.
