Hi ha rumors que s’esvaeixen tots sols. No cal que siguin sotmesos a tractament terapèutic a la meva clínica especialitzada en aquesta malaltia de la comunicació. Un grapat d’ells han estat els relacionats amb Josep Guardiola, l’entrenador del Barça.
Va patir diversos rumors anys enrere. El més gros de tots és que no servia per a aquesta feina. Vaig escoltar en boca de molts barcelonistes la frase típica del derrotisme dels catalans: “Aquest noi serà un fracàs com a entrenador.”
En un moment singular dels primers dies del seu nomenament vaig preguntar a una amiga meva, culé de tota la vida: “Per què dius que fracassarà?”. Contestà segura d’estar en possessió de la veritat futbolística: “Perquè és massa educat, amable, culte, sensible. No pot portar bé l’equip un xicot que llegeix Martí i Pol, que és fan de Llach, que parla amb correcció, modest i respectuós.”
Molts socis del club pensaven així. És gent que creu que el perfil del bon entrenador és el de l’home masclista, arrogant, insolent, mal educat, inculte i mal parlat. Cal, també, que sigui estranger. A més de tots aquests “defectes” que li veu la gent poca-solta, Guardiola té el pecat de ser català.
A mesura que Guardiola ajudava a assolir les sis copes, els mesquins li perdonaven la vida a terminis. Reconeixien els èxits amb la boca petita. Els dolia que la realitat dissipés els rumors inicials. Fins i tot quan ja n’havia guanyat cinc encara deien: “Bé, ja veurem, ja veurem…”
Per sort els jugadors valoren les virtuts del seu entrenador. No són gasius en l’elogi, com ho són tant encara alguns seguidors del Barça. Dijous, damunt la gespa del camp 1 de la ciutat esportiva, tots ells i els tècnics li van dedicar un aplaudiment espontani i emocionat. Guardiola seguia amb ells i amb nosaltres.
L’èxit mundial de Pep Guardiola demostra que per triomfar com entrenador cal ser educat, amable, culte, sensible, humil i respectuós. Cal ser intel•ligent, en definitiva. Els entrenadors que fracassen són els masclistes, arrogants, insolents, mal educats, incultes i mal parlats. Guardiola, doncs, és un bon exemple. Tant de bo s’hi emmirallés el nostre jovent.
El rumor, però, no està guarit del tot. Encara hi ha sossis que esperen que fracassi, i poder dir que tenien raó quan no confiaven en aquest exemplar jove català.
