La targeta T-10 (metro-autobús) de Barcelona costarà 7,85 €. En el peatge dels Túnels de Vallvidrera cobren 3,13 €. En el peatge de Martorell et fan pagar 3,05 €. Per què els negocis públics o monopolistes (ATM, Abertis, Acesa, Túnels de Vallvidrera i del Cadí) ens demanen cèntims? Ningú més els demana. Ni a les botigues, ni als quioscs, ni als bars.
Fa anys em portaren a la meva consulta “el rumor del cèntim”. Què diu aquest rumor? Diu que aquesta mena de gent de negocis vol que gastem targeta de crèdit. Necessiten recaptar comissions. Els explotadors de peatges, altrament, ens demanen fins l’últim cèntim perquè volen suprimir els llocs de treball dels cobradors.
Aquest rumor és cert. En un moment singular m’ho va admetre, amb un punt de cinisme, un directiu de la Caixa. Fou al final d’un dinar en una finca del Penedès. A la taula hi seia una parella de persones de més de 70 anys, una altra parella més jove, la meva dona i jo, i un jove executiu agressiu de la Caixa. Érem en vigílies que Europa ens fes entrar en l’euro. La persona més gran de la colla estava preocupada per com s’ho faria amb tanta calderilla d’euro.
El va interrompre l’executiu amb la cara d’insolència que posen els fatus: “Calderilla?!. Ja, ja, ja! No, home, no. Ningú la farà servir! Només la pobra gent.” Tothom va veure reflectida a la cara del jove arrogant una idea primària compartida per tota la gent de la seva mena: “Els vells fan pena”.
Vaig reaccionar amb vehemència com sempre faig davant dels fatxendes que se senten homes quan hi ha gent modesta o indefensa. “Escolti –li vaig dir al bancari-, vostè treballa a la Caixa, veritat? Doncs, miri jove, de tots els qui seiem en aquesta taula vostè és l’únic que mira el cèntim amb cobdícia i avidesa, encara que ho dissimuli. L’autopista és un negoci de vostès. No és cert?”. “Sí”, contestà ell desconcertat. “Doncs avui –vaig dir-li-, vostè, el senyor Vilarasau i el senyor Samaranch han demanat a aquest senyor i a mi una fracció de 31 cèntims per aixecar-nos la barrera del peatge. Són els únics que demanen 1 cèntim. No ens ho demanen ni el cambrer, ni el barber, ni la fornera, ni la verdulaire”. “Per què ho demanen vostès?”, li vaig preguntar. “Per què volem eliminar llocs de treball, i que tothom passi pels peatges pagant amb targetes de crèdit”. Aquestes són les raons de fons que han mogut o mouen als Samaranch, Fornesa, Vilarasau, Fainé, Brufau, Nin, Alemany, Millet i altres a pidolar-nos un cèntim.
