El rumor de "la Roja"

""Li diuen la Roja perquè no volen emprenyar als catalans i bascos dient-li la española o, encara pitjor, la nacional"

A la meva consulta de la Clínica de Rumors coincidiren per primer cop dues bones clientes: Cuca de Llobatera, de Sarrià-Sant Gervasi, i Fina Espígol, de Sants. Com que duien rumors de la mateixa mena, em demanaren, excitades, entrar plegades al despatx. M'hi avingué. Però calia que les relaxés a fons. Potser havien discutit a la sala d'espera, tot i que allí tinc Vanity i Man perquè fullegin sense parlar.

"Seguin, seguin, senyores meves. Calma. Volen un Drambuie sense alcohol? Un té sense teïna? Quin rumor porten?", vaig dir només fer-les entrar, a la vegada que les apropava vers el sofà chester que tinc sota un carbó de nu femení de Vives Fierro.

La senyora Cuca de Llobatera trencà el foc: "Diuen, doctor, que els periodistes madrilenys s'han inventat això de dir-ne la Roja a la selecció espanyola de futbol perquè quedi clar que encara pensen allò tan antic de preferir que 'España sea roja antes que rota'. Si és així, professor, ho trobo horrorós. Els rojos van fer molt de mal a la meva família quan va esclatar la guerra. Els meus avis sempre esperaven que entressin d'una vegada els nacionals i que ens deixessin de bombardejar."

La senyora Fina Espígol, que és una mica més jove i eixerida, no li sonava massa aquesta dita del temps de la República i de la sublevació militar de juliol del 36. El rumor que duia aquesta clienta tan trempada era ben el contrari. "Li diuen la Roja perquè no volen emprenyar als catalans i bascos dient-li la española o, encara pitjor, la nacional. Deixem-nos de collonades tan antigues i conservadores. La gent de Madrit és incapaç de relacionar la Roja amb els comunistes. El seu pensament no és tan refinat com creieu vosaltres, Cuca i professor."

Jo no havia dit res encara. Escoltava amb atenció mentre omplia la pipa amb tabac sense nicotina ni fum, com faig sempre quan m'expliquen rumors a la consulta. Esbrinaré, no cal dir, quin dels dos rumors es recolza en la veritat. És cert, senyora de Llobatera, que durant la guerra dels Tres Anys molts volien una España "roja antes que rota", volien l'España dominada per Negrin i els estalinistes, una dictadura soviètica, abans que unes nacions confederades, burgeses, liberals, democràtiques.

Aquell dilema del 1936-39 encara neguiteja. Saben que la selecció espanyola perdria davant la catalana.

 
 

Comentaris