Abans de tancar la meva Clínica de Rumors per vacances del personal, m’han visitat Fina Espígol i Just Bonnefois, persones que d’un temps ençà han esdevingut puntals d’aquesta columna recreativa.
Són la crema de la clientela. Han tornat al meu despatx virtual per insistir en el rumor sobre la Nova Esquerra, tractat aquí el proppassat 7 de juliol.
Ells i altres s’han interessat per aquest nou partit que es planteja, segons el rumor, una campanya de “neteja ètica” sobre la qual també vaig escriure el proppassat 30 de juny.
Tant Espígol com Bonnefois m’han avisat que algun lector estava confós amb la meva descripció d’una nova lluita de classes: la que enfronta la classe treballadora amb la classe especuladora.
És cert. Un lector s’indignà. Va pensar que en el calaix de la classe especuladora hi posava els autònoms i empresaris. Res més lluny de la meva intenció. La novetat de la meva classificació és que capgira del tot la vella divisió de classes entre obrers i burgesos (o entre “pobres i rics”, com encara planteja un jove tan antiquat com és l’ecosocialista Joan Herrera).
La classe treballadora inclou, per definició, tothom qui es guanya la vida pencant de manera responsable i que, en proporció, paga més impostos que ningú. Inclou, doncs, a empresaris, autònoms i professionals que declaren tots els seus ingressos. També inclou, és clar, els assalariats.
La classe especuladora inclou, en canvi, com deia en aquells articles anteriors, des dels “jornalers”, andalusos o no, que cobren subsidis d’atur però treballen a l’economia submergida, fins a les grans fortunes protegides per Sicavs, paradisos fiscals i societats interposades, passant per aquella gent amb diners, tant si és assalariat, empresari o professional, que falsifica dades per posar la sogre en una residència pública.
L’honradesa és l’única línia divisòria entre classe treballadora i classe especuladora. La Nova Esquerra vol aplegar gent farta d’oir com socialistes i ex comunistes proposen que per superar la crisi hom recapti més dels qui declaren tots els seus ingressos. Segons Castells, amb 20.000 catalans que paguin més ja n’hi ha prou. La Nova Esquerra vol, en canvi, que la Vella Esquerra deixi de protegir als esportistes d’elite i a les grans fortunes amagades a Suïssa o en altres caus de defraudadors.
