No és un rumor. És una veritat com un temple (mai millor emprat el terme tractant-se d’un miracle). L’Hereu, alcalde de Barcelona, aconseguí ahir deixar ben clar que és molt propi d’aquesta ciutat acollir uns Jocs Olímpics d’Hivern. A la capital catalana hi neva com a qualssevol dels llocs on s’ha fet aquest esdeveniment.
És cert, doctor, em diu la meva clienta Cuca de Llobatera, que l’alcalde Hereu implorà al cel que nevés en abundor? És veritat, Cuca, que els derrotistes de sempre sostenen que és forassenyat presentar la candidatura barcelonina com a seu dels esports blancs. Però què més sap, senyora de Llobatera, respecte a aquest rumor que li ha arribat?
Diu el rumor, doctor, que a la vista que al conseller Baltasar li anà bé allò d’agenollar-se davant la Moreneta pregant perquè plogués a desdir, el nostre Hereu va decidir fa dies abraçar la causa de la fe, sovint tan oblidada, senyor!, per la gent d’esquerres. Ja sap, professor, que els descreguts només se’n recorden de Santa Bàrbara quan plou.
En aquest cas es veu que Hereu va recórrer a un remei celestial molt barceloní: els ous del convent de Pedralbes. Que quedi clar, doctor, que no parlo dels sous que cobren els empleats del monestir. Li parlo dels ous que algunes mares de família porten a les Clarisses perquè no plogui el dia del casament de la filla. Es veu que aquests ous serveixen per tot.
Una amiga meva m’ha dit que l’alcalde va estar dubtant per aquesta raó: allò que serveix perquè no plogui serveix per fer nevar? La idea li donava voltes en el cap com si fos l’ou quan balla al sortidor de la catedral. Va posar uns ciris també a la Verge de la Mercè, no fos cas que tingués enveja de Santa Eulàlia. Una és la patrona de Barcelona i l’altra l’adjunta. Quan trontolla la fe és millor no posar tots els ous en el mateix paner.
Ben fet. Dóna el mateix resultat pregar a la Moreneta com a Santa Eulàlia. Fa sis-cents anys el Consell de Cent i la Cúria ja anaven a la seva capella de Sarrià per conjurar secades i altres flagells.
Pel que m’explica, senyora de Llobatera, sembla que el senyor Hereu encara no ha sortit de l’ou. Ho dic per experiència pròpia. Quan una filla meva es casà a Sant Pere de les Puel•les, un Onze de Setembre, donàrem ous a Pedralbes. En sortir del sopar en el Palau, prou va ploure, però poc.
