El rumor de la florida d'ametllers

"No sé si saben que amb els micròfons tancats els oficiants de tertúlies i els seus escolans pacten què diran i com faran veure que discrepen"

Diuen que enguany els ametllers floriran més tard. És veritat, doctor?, em preguntà una senyora sensible a qui trobo sovint els matins en el tren de Sant Cugat. Com poden comprovar, amables lectors, atenc casos especials fora dels horaris de consulta facultativa fixats en la meva clínica de rumors.

Aquest és, però, un rumor abellidor. Moltes amigues i amics, i bona part de la meva clientela, saben que des de fa anys anoto el moment singular, màgic, esplèndid, esperançador, en el qual floreixen els pocs ametllers que es veuen des del tren estant, prop de l'estació de Valldoreix.

Encara és d'hora per assistir a l'espectacle únic, encoratjador, anunci del bon temps, d'aquests arbres que comencen a vestir les seves fràgils branques amb els tocs blancs de la fe en un avenir més benigne i venturós.

En la meva agenda de la felicitat austera consta que les florides més primerenques dels temps recents foren la del 1997 i la del 2001 (esdevingudes el 17 de gener d'aquells dos anys). Les florides d'ametllers més tardanes les vaig observar en aquell mateix indret del Vallès el 6 de febrer del 2002 i l'11 de febrer del 2006.

Recordo que vaig comentar aquesta atenció meva per la desclosa de la flor d'ametller quan participava en la tertúlia radiofònica de la primeria d'Antoni Bassas a Catalunya Ràdio. A la taula també hi seia Pilar Rahola. No sé si saben que amb els micròfons tancats els oficiants de tertúlies i els seus escolans pacten què diran i com faran veure que discrepen o que es barallen. Aquell matí volien xerrar un cop més sobre Garzón i les bajanades polítiques que serveixen per a entretenir l'audiència. Vaig proposar que, per una vegada, expliquéssim també que aquell dia havien florit els ametllers.

És una llàstima que el públic no escolti aquests tractes previs a l'emissió de programes de ràdio i televisió aparentment espontanis. Aquell dia Bassas i Rahola em van mirar amb cara de pomes agres i taronges sense suc. Els ametllers no venen, professor. Ets un idealista, van afegir. Em vaig carregar de coratge per defensar-me amb arguments materialistes, que són els únics que entenen: no sabeu què representa per Catalunya la producció d'ametlles?

No em van convidar mai més. Els Bassas, Cunís i companyia volen sang i fetge. Malgrat ells, però, els ametllers floreixen cada any.

 
 

Comentaris