El rumor de la Casa de Barcelona

"La Corona indígena de López Tena no és viable. Tampoc ho són les altres Monarquies i Repúbliques en una Europa on Alemanya, el Banc Central Europeu, el Club Bilderberg i la Trilateral de Rockefeller són els autèntics reis"

La senyora Cuca de Llobatera, clienta fidel de la meva Clínica de Rumors, ha tornat d'Arbeca. Sempre baixa d'Arbeca. És molt despistada. Està bona, però. A Arbeca va anar a recuperar-se d'una crisi d'astènia primaveral. El clima sec de les Garrigues guareix moltes malalties del cos i de l'ànima. Quan tornava cap a Barcelona, Cuca s'aturà a Poblet per veure si trobava alguna pista sobre una nissaga reial catalana que fes el pes per a dotar-nos d'una Monarquia, tal com suggerí el notari López Tena en un article en el diari Avui.

Vaig tractar aquesta qüestió transcendental en un dels meus articles publicats el mes de maig en El Singular. La senyora de Llobatera arribà a la meva consulta ben dotada de notes que havia pres en els arxius monacals més vinculats a la vella Monarquia catalana. Cuca: ens ho hem de prendre amb calma, vaig dir mentre la convidava a seure en el chester que tinc sota dos nus dibuixats per Vives-Fierro, l'artista de moda en els cercles selectes de més amunt de la Diagonal.

Calia beure un te sense teïna o un Calvados sense alcohol pel fet que la documentació que duia l'amiga clienta requeria una exquisida atenció. Després de molta estona de repassar-la vaig arribar a la conclusió que era impossible trobar la línia directa de successors naturals del Casal de Barcelona. Tots els medievalistes consideren que s'extingí amb la mort l'any 1410 del rei Martí I de Catalunya-Aragó, dit Martí l'Humà.

El nostre darrer rei de veritat maldà per fer hereu de la Corona el seu nét Frederic, fill natural de Martí el Jove. No arribà a temps de fer beneir aquesta successió pel papa Benet XIII. Mort Martí l'Humà, el Compromís de Casp acabà fent rei el seu nebot Ferran d'Antequera. A desgrat d'aquella maltempsada la monarquia autòctona acaricià encara somnis d'Imperi amb Alfons IV el Magnànim. Regnava des de Nàpols sobre Catalunya, Aragó, València, Mallorca, Albània, Grècia i Croàcia.

Si és enrevessat, amiga Cuca, trobar un llinatge català que faci el pes, més ho és pensar en una Commonwealth nostrada que hauria d'incloure Andorra i l'Alguer. La Corona indígena de López Tena no és viable. Tampoc ho són les altres Monarquies i Repúbliques en una Europa on Alemanya, el Banc Central Europeu, el Club Bilderberg i la Trilateral de Rockefeller són els autèntics reis.

 
 

Comentaris