El rumor de l'home dels nassos

"Els de casa parlaven d'un home que és molt famós per altres malifetes en una Fundació"

Demà és el dia de l'home dels nassos. Es tracta d'observar amb atenció a tothom qui trobem pel carrer per descobrir un home que té tants nassos com dies falten per acabar l'any. Una lectora, abans d'ahir, dia dels Innocents, em portà a la clínica de rumors aquesta vella història. Santa Innocència! Això no és un rumor, senyora. Jo no puc guarir els estralls de la ingenuïtat. La van enganyar quan era nena. No és un rumor, tampoc és una llegenda urbana (alguns rumors cristal•litzen i esdevenen llegendes urbanes). El de l'home dels nassos seria, a molt estirar, una llegenda pre-urbana. Cregui'm: no era un rumor, ni una llegenda. Era una facècia.

En aquest moment singular del meu diagnòstic la clienta em tallà de cop: "No explico pas una cosa que em deien de petita per enganyar-me. Ja sé que era una broma per entretenir criatures. No. Es veu que ara hi ha de veritat homes que tenen més d'un nas. Ho vaig sentir al meu gendre per Sant Esteve, quan seiem a taula per menjar les sobres del Nadal: Quins nassos té aquest home!, va dir. Ho vaig sentir des de la cuina."

De qui parlaven, senyora? "Ho desconec. Només sé que després de cridar quins nassos té aquest home! algú afegí que era molt gros que el pare de la núvia estafés al seu consogre el mateix dia del casament." Això sí que és una llegenda urbana, senyora. Fa anys que l'expliquen: un pare de núvia es troba que li han robat la cartera quan va a pagar el banquet la mateixa nit de la festa. Dies després, les dues famílies de la nova parella miren ben cofois el vídeo del casament i veuen rere les imatges de la gent que balla que un consogre s'atansa a l'americana que l'altre ha deixat a la cadira, i li pren la cartera.

"No, no, doctor. Els de casa parlaven d'un home que és molt famós per altres malifetes en una Fundació. La meva filla va dir que era tan famós que fins i tot a la Fira de Santa Llúcia la seva figura de caganer fou la gran novetat d'aquest any. El meu gendre va tornar a dir quins nassos té aquest home!: segur que ha fet negoci amb la seva pròpia figura de caganer. Segur que és ell mateix qui la comercialitza. On és, doctor, aquest home dels nassos? Diuen que fa quedar malament als catalans". N'hi ha més d'un, senyora, d'homes que tenen nassos. I en trobarà més a fora que aquí. També els pot trobar a Madrid.

 
 

Comentaris