El rumor de Carla Bruni

"Abans quan entràvem a França respiràvem llibertat. Ara amb Carla Bruni sentim flaires de charme pàl·lid i rosat"

Les meves amigues catalanes de Chamonix, les senyores Cuca de Llobatera i Fina Espígol, clientes fidelíssimes d'aquesta Clínica de Rumors, m'asseguren que són íntimes de la primera dama de França, la senyor Carla Bruni de Sarkozy i de Nagy-Bocsa.

Em visitaren plegades fora d'hores d'oficina. Estaven molt torbades pels rumors que acusen a la senyora Bruni d'infidelitat matrimonial. "Diuen que té un flirt amb un cantant que es diu Virolai", em digué d'antuvi la més bona de les clientes.

Anem per pams, senyores, vaig contestar. No em torbin massa. Les vaig fer seure en el sofà chester, i les vaig convidar a prendre un whisky sense alcohol per tal de relaxar-les. Vaig buscar les fitxes d'aquest cas clínic que fa temps que remena la cua pels racons de la tafaneria chic.

Cal, senyores, que extirpem aquest rumor maligne. D'entrada els hi vull aclarir que si existís un cantant que es digués Virolai seria escolanet de Montserrat i no pas un amant de Carla Bruni. Vostès han confós el nom. Així neixen els rumors. El cantant sobre el qual es difama en aquest cas és Biolay, Benjamin Biolay, per ser més exactes.

El rumor cau pel seu propi pes. Entre el president Sarkozy i el chansonnier Biolay no hi ha punt de comparació. Sarkozy és tot un senyor republicà, i Biolay és un xicot que no sabem si és monàrquic. Si més no, es mostra molt tradicional, romàntic. El dia 7 d'abril va encetar el seu recital en el nostre Palau amb un ritme de pasdoble espanyolíssim.

No pot ser que la nostra cara Bruni bescanviï el Nicolas pel Benjamin. L'actual muller del president francès és casta, discreta, freda i distant com la Catherine Deneuve dels millors moments singulars. Només per tenir una primera dama com ella paga la pena que hi hagi una República, senyores meves. No l'infameu, sisplau.

El divendres 9 d'abril ens reunírem a Perpinyà diversos membres de l'Institut d'Estudis Catalans de banda i banda dels Pirineus. Els companys nord-catalans ens explicaren els entrebancs que les autoritats franceses posen a l'ensenyament en la nostra llengua. El jacobinisme republicà és molt ferotge contra la catalanitat. Abans quan entràvem a França respiràvem llibertat. Ara amb Carla Bruni sentim flaires de charme pàl•lid i rosat. Però la llengua catalana viu allí pitjor amb República que aquí amb Monarquia.

 
 

Comentaris