El rumor d'un Rei català

"No oblidem que Alfons el Magnànim va deixar plantada un dia la Cort valenciana en constatar que a la capital catalana li donàvem més florins"

Segueixo, sense defallir, la pista del rumor sobre una Monarquia catalana. El va dur a consulta a la meva Clínica de Rumors, fa un parell de mesos, l'estimada clienta, i ja dilecta amiga, Cuca de Llobatera, senyora de Sarrià-Sant Gervasi, ajaguda en el chez long on ens guarim, Papitu, de les nostres humorístiques paranoies.

Recordin que un dels orígens del rumor era una dada certa: l'article del notari López Tena publicat en el diari Avui del 14 de maig de 2010 on es pot llegir que "el futur Estat català independent serà probablement una República, però cal no menystenir els avantatges que per a la seva creació i projecció ofereix la Monarquia."

Ha estat el periodista Alfons Quintà, professional de talent, amb una sòlida formació nàutica (és capità de la Marina mercant) i jurídica (va exercir de jutge), qui m'ha obert una nova línia en la recerca d'una nissaga reial o imperial d'arrels ben catalanes que tingui un hereu amb pompa i circumstància.

Vaig coincidir amb Quintà i amb la seva gentil acompanyant en la recepció que ofereix cada any el Cònsol General dels Estats Units de Nord-amèrica amb motiu del seu Dia de la Independència, en els jardins del que ve a ser l'Ambaixada (virtual) d'aquella nació a Catalunya.

Alfons Quintà em va dir que coneix un candidat idoni a virtual Rei català: Otó d'Habsburg-Lorena, cap (virtual també) de la casa imperial d'Àustria, i rei (virtual tanmateix) d'Hongria. És una personalitat que sojorna sovint a Catalunya, on ha fet moltes amistats. Respecta la nostra llengua i cultura, els nostres mites i costums.

Fa anys, quan Otó era jove, un expert en Gotha, Ghislain de Diesbach, deia d'ell: de totes les testes susceptibles de ser coronades la seva és la més apte per a representar amb dignitat el seu paper sobirà, i té sentit polític (bona falta li faria a Catalunya).

Per què no fas una primera discreta gestió, amic Quintà? No seria el primer cop que la cort (virtual) de Barcelona "fitxaria" un monarca. En la nostra gloriosa història hi ha memorables precedents. No oblidem que Alfons el Magnànim va deixar plantada un dia la Cort valenciana en constatar que a la capital catalana li donàvem més florins. Si aquesta política dóna resultats en futbol no hi ha motius per no aplicar-la en l'elecció dels qui regeixen els nostres destins.

 
 

Comentaris