Hi ha una dada que inquieta els candidats a presidir el Barça, tret del més lliure, desimbolt, innovador i alternatiu de tots: Agustí Benedito. M’ha consultat el cas a la meva Clínica de Rumors una nova clienta, la senyora Cecília Puigpelada, devota fervorosa de Montserrat.
Quin és aquest misteri que neguiteja als Ferrer, Ingla i Rosell? És l’enigma “benedictí” del candidat Agustí Benedito. Els amants dels misteris formulen esquemes cabalístics a partir de coincidències que vinculen els miracles de Sant Benet amb aquest home decidit, franc, capaç de fer front a tres rivals més coneguts.
Agustí Benedito també és diu Benet. En un esmorzar convocat per Fòrum Europa, el presentà en públic una Benet femenina, l’arquitecta Benedetta Tagliabue. En aquell mateix acte s’esperava que hi assistís l’abat de Montserrat, monestir de l’Orde de Sant Benet.
“És, doncs, un candidat –em diu la Puigpelada- que sembla ungit per la protecció d’un Sant el nom del qual fou escollit pel Sant Pare que ara tenim. És lògic que els altres candidats tingui por al Benedito. Què en pensa d’això, professor?”
En part és cert, senyora. Em consten totes aquestes dades relatives al candidat Benedito. He consultat el cas amb periodistes que segueixen la campanya electoral del Barça. Confirmen que els sobta com aquest aspirant al càrrec més famós que hi ha a Catalunya manté la calma i la moderació, l’ànim de consens, la humilitat, la bonhomia. Són, en definitiva, virtuts que prescriu la Regla de Sant Benet de Núrsia, el codi de vida monàstica que en el segle VI destil•là l’ascetisme de Sant Agustí. Un altre vincle profètic, senyora: és un candidat sota la protecció de dos sants patrístics: Agustí i Benet. Què vol més, senyora?
“Voldria que guanyés, doctor.” Fins ara s’ho ha guanyat. Si més no davant dels seus sants. Sovint invoca deslliurar-se de les temptacions. Ahir ho remarcà: “Els altres tres candidats tenen el risc de caure en temptacions galàctiques“. No perdi l’esperança, Cecília, si aquest és el seu candidat.
“Si guanya ell, doctor, el convidaré a una copeta d’Aromes de Montserrat, tot i que vostè només pren licors sense alcohol”. Li agraeixo, senyora. Estic disposat a sacrificar-me per la part de pàtria que hi ha en el Barça, però aparti de mi aquest calze d’unes Aromes amb o sense alcohol.
