L’altre dia vaig anar a la reunió de l’escola on estudia el meu fill de quatre anys. Ens van explicar les activitats que fan els nens i nenes de P-4 i vam quedar sorpresos quan ens van dir que farien robòtica. La sorpresa va ser relativa i inicial perquè que la robòtica s’introdueix a les aules és una tendència que es va implementant a cada curs i em sembla bé perquè és el futur. Encara que després sempre surtin els pessimistes de torn que diuen que inventem robots que ens treuen la feina. Però aneu a saber com es guanyaran la vida els nostres fills! L’endemà em vaig llevar amb la següent noticia. El secretari general d’UGT, Josep Maria Álvarez, va plantejar a Astúries, en el marc de la convenció anual del sindicat, que les empreses compensin la Seguretat Social, a través d’una cotització o d’alguna altra mesura, per la pèrdua d’ocupació que es produeix en virtut dels avanços tecnològics que introdueixen en les seves cadenes de producció. Dit d’una altra manera, i en paraules del mateix Álvarez: “Que els robots paguin pels treballadors que no són en les empreses a la Seguretat Social”. La proposta, segons va explicar el líder ugetista, facilitaria la sostenibilitat del sistema i propiciaria, a més, avançar-se a un debat que, tard o d’hora, haurà d’afrontar-se. “De la mateixa manera que al segle XVIII va haver-hi una reducció de jornada amb l’entrada de la màquina de vapor, avui han de començar a redistribuir-se els beneficis que representen els avenços tecnològics des del punt de vista de menys mà d’obra, menys hores per produir”, va reflexionar el sindicalista. Que va afegir que “Per simplificar i que es pugui entendre es tracta que els robots no només tinguin beneficis sobre el preu final del producte o el compte de resultats de les empreses, sinó també sobre els treballadors en actiu que no tindran un lloc de treball perquè les màquines ens l’hauran llevat”.
No sé a vostès però a mi no em sembla pas mala idea, no és pas ciència ficció, és la realitat més immediata. Està clar que els robots s’han de dissenyar, programar, construir, distribuir, mantenir, modificar i controlar mentre funcionen. I al mateix temps inventar-ne de nous. Els llocs de treball per a fer aquestes feines tenen un sou més alt que el salari dels llocs de treball que el robot substitueix. Però un robot substitueix més llocs de treball que els que genera. Quina solució tenim? Domcs en comptes de pagar un sou més alt, per què no reduïm ,rebaixem la jornada laboral, de manera que el salari/hora reflecteixi el major valor afegit, i la reducció de la jornada permeti un millor benestar per a la persona i, per tant, la creació de més llocs de treball? És una idea. La productivitat i la inversió és font de riquesa i benestar. No s’ha de frenar ni l’una ni l’altra, senzillament s’ han de poder- i voler – trobar maneres que siguin més justes. És a dir, que si hi ha robots que ens fan algunes feines, doncs que mirem que els humans en poguem fer encara de millors, igual que s’ ha d’ aconseguir assegurar que tothom tingui pensions de jubilació dignes i justes, no? Una possible via i ben senzilla és la que planteja Álvarez. Potser que cada robot en funcionament no suposi un augment de productivitat a les empreses i a l’hora una externalització de l’ atur… Com? Doncs potser fent-lo cotitzar a la seguretat social. Ras i curt. I per cada robot incorporat a la SS, com si es tractés d’ una persona humana, redistribuir de forma justa i equitativa els beneficis. A nosaltres ja no ens arribarà però si prosperés aquesta iniciativa potser encara així garantirem les pensions dels nostres fills. I ho faríem possible, ai las!, amb un robot, que en un futur serà un robot pensionista.
