La CUP ha de fugir de la temptació de no prendre una decisió concreta el dia 3 sobre la continuïtat de la legislatura. La formació pateix un seriós perill d’escissió, i davant d’aquestes situacions els partits tendeixen a enrocar-se. El que posa més en risc ara la integritat de la CUP és decidir sobre la investidura. Una de les dues ànimes haurà perdut i quedarà en evidència. I per tant la pressió per no mullar-se hi és.
La tendència partidista de tota formació davant una possible trencadissa és anar ajornant l’assumpció de decisions, tal com veiem que està passant. No hi ha cap diferència entre la nova i la vella política. Va succeir d’aquesta manera en el curiós empat a l’assemblea de diumenge passat a Sabadell, i a més endarrerir un dia el consell polític ha obert ara noves sospites. La impossibilitat de consensuar una posició interna quan ja han passat 4 dies des de l’assemblea és un mal presagi, que indica que no troben un desllorigador.
Però tots aquests problemes succeeixen en la interioritat, de cara endins. De cara enfora la CUP està patint encara molt més. Amb l’ajornament de la presa de decisió estan provocant un monumental desgast en el seu electorat per tots els flancs, i l’impàs està afavorint un degoteig d’enfrontaments públics entre els diversos sectors de la formació. Tot plegat frega el desastre.
Però ni tan sols això és el més greu. El més transcendent és que aquesta lentitud en les concrecions està erosionant de forma molt greu la credibilitat del procés, cosa que afecta tots els catalans. A nivell internacional, aquesta credibilitat pràcticament s’ha perdut. Per tot això, sisplau, que diumenge diguin d’una vegada per totes què volen fer, i si anem o no a eleccions. No ens facin esperar més. El país és més important que qualsevol partit.
