El risc de la no-estratègia

"El primer punt és determinar quina serà la resposta a unes sentències jurídicament arbitràries i moralment intolerables"

L'independentisme corre el risc de quedar-se políticament paralitzat, esclerotitzat, després de les sentències del macroprocés del Tribunal Suprem. Perquè si les penes que s'imposen són escandaloses -tal i com fa preveure la instrucció- caldria, més que mai, una estratègia comú i una unitat d'acció que no només no existeixen, sinó que cada cop són més lluny. Hi haurà quatre llistes independentistes, com a mínim, a l'Ajuntament de Barcelona i la desconfiança creix entre les faccions dels partits i, fins i tot, dins de les entitats cíviques.

 

Aquesta inconsistència estratègica de l'independentisme, a més, posa en risc fins i tot les actuals institucions catalanes. La incapacitat de resposta unitària excita encara més la histèria del nacionalisme espanyol, que interpreta que seria possible un 155 indefinit i l'ocupació de TV3 i les escoles sense que això causés una reacció forta i transversal. El bloc PP-Ciutadans-Vox no té cap intenció de tornar al peix al cove i el PSOE, tenint-ho tan fàcil, es limitarà a jugar a la divisió entre ERC i l'espai postconvergent. Ja ho feia Zapatero i fins aquí hem arribat.

 

 

És urgent una ronda de converses per pactar uns objectius clars i transversals. I el primer punt és determinar quina serà la resposta a unes sentències jurídicament arbitràries i moralment intolerables. Sense estratègia no és possible la independència, però tampoc l'independentisme.

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?