Una de les qüestions que aixequen polseguera en el context del procés sobiranista és com ha d’ésser, com s’ha d’organitzar la seguretat en el nou estat català. D’opinions, n’hi ha diverses… Ara bé, de seguretat, però, en caldrà. Com sempre, no serem pas una excepció.
Dit això, voldria fer una reflexió al voltant de la seguretat relacionada en l’àmbit d’internet. Empreses privades, però també públiques, cada cop són més conscients de la importància de la seguretat en l’anomenat ciberespai. A través d’internet, els “hackers” (els pirates informàtics) poden accedir a dades, a informació confidencial que es troba emmagatzemada en els sistemes informàtics d’empreses i organismes. Cal, per tant, protegir i controlar d’una manera ferma i decidida les entrades a través de la xarxa d’internet a aquests sistemes. No obstant això, la realitat és que el més calent és a l’aigüera, en aquest aspecte. Més enllà de solucions de seguretat bàsiques, la majoria d’organitzacions –ja siguin companyies privades, entitats, ajuntaments o organismes públics- no tenen implantades unes solucions, uns serveis de seguretat que les protegeixin, que els hi donin un nivell de seguretat suficient per tal de saber, per exemple, què està succeint a la seva xarxa o poder conèixer i saber si han estat víctimes d’algun intent d’intrusió o d’usurpació de dades. De tant en tant, gràcies a la premsa, anem coneixent notícies d’intrusions, d’accions de hackers en empreses i ajuntaments, per robar dades i informacions confidencials.
Les companyies tecnològiques d’aquest país, que proporcionen serveis de seguretat en aquesta direcció, cada cop tenen més potencial i fins i tot es dóna ja el cas de companyies tecnològiques catalanes de seguretat que donen ja serveis punters i amb moltes capacitats i potencialitats per tal dotar a les nostres administracions públiques i empreses privades d’unes solucions de seguretat amb tots els ets i uts. No entraré a donar noms, ni dades. No es tracta de publicitar i fer propaganda.
El que paga la pena i vull refermar és la necessitat de tenir cobert aquest flanc. Cal remarcar la rellevància, la importància, la transcendència d’aquest àmbit. Cal fer veure, explicar als directors de tecnologia de les empreses i organismes públics, però també – amb més força, claredat, determinació i fermesa – als directors generals, financers i altres càrrecs decisors que això no és quelcom superflu. És fonamental, per tant, tenir-ho controlat, per tal de minimitzar riscos que suposin problemes seriosos per a les companyies. Al ciberespai, hom s’hi juga – i molt- les garrofes.
