El renaixement del feixisme

"Que tots coincideixin a demanar la repressió màxima a Catalunya no és rellevant. Coincideixen perquè són el mateix."

Es debat sobre el motiu del ressorgiment de l'extrema dreta a Espanya; és a dir, sobre el ressorgiment del feixisme. Alguns ho consideren una reacció a l'independentisme català. Per exemple: Podemos. El desig implícit d'aquesta fal·làcia és que els catalans s'oblidin de la seva reivindicació nacional. D'aquesta manera, la bèstia tornaria al seu cau. Com a tècnica de solució de conflictes no pot ser més roïna, perquè mira d'amagar la barbàrie i l'estupidesa feixistes demanant a la gent que renunciï als seus drets, és a dir, procurant que la víctima de la injustícia l'accepti. La rendició al xantatge de l'abusananos és òbvia. I aquests eren els que venien a empoderar els de baix i a dur-los d'un salt als cels.

 

Quan Aznar s'afanyava a constituïr el primer del que seria una tirallonga de governs corruptes, incompetents i lladres, els seus portaveus a tots els mitjans, públics i privats, parlaven de la "dreta sense complexos". Feixistes, opusteïstes, cavernícoles de tot tipus aplaudien la resurecció del més delictiu i autoritari del franquisme. I ho anomenaven el "centredreta" que no es diferenciava gens de l'"extrema dreta" perquè, segons el mateix Aznar, a la seva dreta no hi havia res. I així van dur el país a la catàstrofe de la crisi de 2008 i la bestialitat dels atemptats d'Atocha.

 

La tornada del més endarrerit, caspís i brutal de l'espanyolisme es va accelerar amb els governs de Rajoy. Una suma d'ineptes, lladres, 'señoritos', beats i gallets dedicada a pelar el poc que quedava fins i tot per mitjans delictius i que havia d'acabar, en bona part, davant dels jutges. Tot i que no tots, perquè els principals responsables del contuberni de pinxos, els Rajoy, Cospedal, etc, continuen al carrer.

 

Va ser l'enfonsament, mitjançant moció de censura, d'aquell govern que funcionava inconstitucionalment, a base de decrets-llei i sense donar explicacions al parlament, el que va obrir les portes a les formes més patològiques del franquisme i al feixisme espanyols. Així s'ha vist a Andalusia, on el "centredreta" s'alia amb la "dreta" i l'"extrema dreta" en una prova evident que aquests matisos terminològics no diuen res perquè són tots el mateix: extrema dreta franquista. Els del PP són un partit fundat per un ministre del dictador colpista; Cs no condemna el frquisme i reprodueix la vessant falangista dels "pinxos de trifulca", com els definia el mateix Franco; Vox és la vessant més casernària, estúpida i sorollosa del vell franquisme nacionalcatòlic.

 

Que tots coincideixin a demanar la repressió màxima a Catalunya, per tant, no és rellevant. Coincideixen perquè són el mateix. Aquesta recuperació de l'"espíritu nacional" no es deu al ressorgiment de l'independentisme català sinó a la dinàmica profunda de l'estat espanyol, incapaç d'evolucionar i adaptar-se a les exigències d'una societat avançada, lliure, oberta i plural. Incapaç d'establir un govern per consentiment dels governats sinó basat només en l'abús, la repressió i, en definitiva, la dictadura.

 

L'estat espanyol no és comparable a Europa en res, per molt que els seus ideòlegs i intel·lectuals orgànics ho adornin, reputant-lo homologable amb els del seu entorn i per molt que el ninot xerraire de La Zarzuela ho repeteixi als seus discursos soporífers. No és més que l'intent de mantenir el domini imperial d'un poble, el castellà, sobre els altres, servint-se de tots els mitjans, legals i il·legals. I en això col·labora una sol·lícita esquerra que dóna per bona la idea d'una Espanya formulada per la vella oligarquia corrupta i caciquil, a l'emprada avui d'una corona desprestigiada, restablerta per un dictador sanguinari, sense ombra de dignitat ni de legitimitat.

 

 

L'interessant no és la igualtat de les dretes entre elles sinó la subalternitat de les esquerres, el PSOE i Podemos; és a dir, els socialistes i comunistes de tota la vida. Incapaços d'entendre's amb l'independentisme -ni tan sols amb el d'esquerres- i de formular una proposta coherent sobre el conflicte entre Espanya i Catalunya, acaben defensant la de la dreta amalgamada. Tot el front nacional espanyol, dretes i esquerres, es troba a la designació "constitucionalistes", el conjur que permet defensar el nacionalcatolicisme tradicional olig`rquic i caciquil com si fos un Estat de dret.

 

De l'estat espanyol l'únic que hi ha homologable a Europa és Catalunya. Per això volen destruir-la els feixistes i els seus servents de l'esquerra.

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?