Es queixava ahir amargament Joaquín Leguina, expresident de la comunitat de Madrid, que el PSOE i el PP han deixat “el relat” de Catalunya en mans dels “nacionalistes”. Això del “relat” s’ha posat de moda darrerament. Com en el cas del “patriotisme constitucional”, que José María Aznar va tergiversar i es va adjudicar, el concepte comença a cansar. Si abans qualsevol fracàs era atribuïble a “la comunicació”, ara sempre hi ha algú que els justifica per “la falta de relat”. Però, si acceptem per entendre’ns l’ús de “relat” que fan els nous esnobs o els que no en tenen, aquí, de “relat”, en té tothom. El catalanisme i també l’espanyolisme.
I què diu aquest “relat” que a Espanya practiquen els dos grans partits i que a Catalunya defensen el PP i Ciutadans? Definim-lo a través d’una sèrie de punts. El “relat” espanyolista afirma:
A)Que el catalanisme s’ha inventat la història. Que Catalunya mai ha estat independent i que el gran mite del nacionalisme català, la guerra de successió i el setge de Barcelona de 1714, va ser, exactament, només un conflicte dinàstic sense conseqüències “nacionals”.
B)Que el catalanisme és victimista i egoista. Que inventa falses acusacions, com ara l’espoli fiscal, només amb la intenció d’enganyar les ànimes càndides tocant-los la butxaca, perquè a Catalunya, això, “la butxaca” o “la pela”, sempre ha estat un element determinant en les conductes tant individuals com col•lectives.
C)Que el catalanisme menteix perquè s’atribueix majories inexistents. En les manifestacions sempre falseja les xifres i en les eleccions només guanya quan els “catalans espanyols” decideixen abstenir-se, que sempre solen ser les “autonòmiques”.
D)Que el catalanisme no és modern, ni urbà, ni demòcrata, ni solidari, ni raonable. És “antic”, “aldeano”, totalitari, insolidari i desbocat.
E)Que Catalunya no és una nació. Que només hi ha una nació, l’espanyola, i una doctrina, la constitucional, que es fixa només amb la majoria absoluta de tots els espanyols.
F)Que Catalunya no se’n sortirà sola. Les grans empreses tancaran, la Unió Europea l’exclourà, l’Organització de les Nacions Unides no la reconeixerà i morirà ofegada pel deute.
G)Que els polítics i els empresaris catalans són els més corruptes del món. I que s’inventen el catalanisme per entelar els seus delictes.
H)Que a Catalunya no hi ha llibertat. Només “pensament únic” i “omertà”.
I)Que Catalunya no és res –només una comunitat autònoma– i que, per tant, només pot decidir els diputats del seu parlament regional. I encara sort i segons el que faci, perquè també aquest parlament és una gràcia constitucional concedida per l’Estat.
Si això no és “relat”, que baixin tots els déus i que ho vegin. I aquest “relat” sempre apareix acompanyat de l’amenaça. El mateix Joaquín Leguina, en l’entrevista que tan amablement li concedia ahir el diari ABC, afirmava: “Que es preparin els nacionalistes catalans. Si volen un xoc de trens, ens convé que el nostre sigui més gran, i allà ells després del xoc”. Un xoc armat, si cal: “Sóc contrari a qualsevol intervenció militar, però, home!, complir i fer complir la llei és una obligació”. Relat? El de sempre. Hazañas Bélicas. Armats amb aquest relat, però, no guanyen eleccions a Catalunya. Ni tan sols aconsegueixen desbordar la plaça de Catalunya de Barcelona quan toquen a sometent.
