El bloqueig a la comissió d’investigació a la monarquia espanyola que ha establert el Tribunal Constitucional (TC) hauria d’haver-se convertit en un escàndol majúscul a l’Estat espanyol. Però no. A excepció de la reacció a Catalunya i dels partits més bel·ligerants amb la institució caduca, sembla que aquí no hagi passat res ni que hagi de passar res. Les tenebres i la manca d’informació perduraran: no cal que cap rei o rei emèrit donin explicacions perquè el que facin, per molt que s’allunyi de l’ètica i potser fins i tot de la llei, és només de la seva reial incumbència.
És plenament legítima la inquietud que ha sorgit a la cambra catalana —que prepara ara les al·legacions contra la decisió del TC— per escodrinyar en el fosc univers de relacions de la família reial espanyola. Aquells que viuen sota el seu regne tenen el dret a conèixer tot allò que es fa amb els seus diners, que també es fan servir per embellir palaus.
Resulta inconcebible que la monarquia pugui seguir actuant pels marges, abusant de la desigualtat respecte a la resta de ciutadans del regne i fer-ho finançant-se a més alegrement amb l’aportació de cadascun dels ciutadans de l’Estat que, vistos des d’aquesta perspectiva, apareixen en una clara posició de súbdits. Més que mai. Per no dir que han arribat ja a la condició de submisos, lligats de mans i peus, sense capacitat d’actuació davant els abusos d’un poder despòtic.
No té ni cap ni peus que això sigui així en un entorn europeu on, en teoria, es treballa per enfortir les democràcies i s’exalten valors com la transparència i la rendició de comptes davant de la ciutadania. En allò que els afecta, els partits catalans també han de moure fitxa al respecte i determinar com es podrà respondre a una nova mesura d’un tribunal que surt al rescat dels interessos més foscos de la monarquia espanyola mentre es para els peus sense escrúpols a la voluntat popular.
