El règim també té full de ruta

"L'Estat intenta crear un escenari tan complex, violent i imprevist que el porti al Govern a renunciar al referèndum pel bé de la seguretat dels seus ciutadans"

El règim del 78 ha decretat a Catalunya un estat d'excepció de facto movent-se per uns llimbs jurídics que permeten a l'Estat, la policia, la justícia i les clavegueres actuar amb discrecionalitat per tal d'imposar el relat de la violència als carrers del país. Una fotografia preuada que justifiqui a ulls de l'opinió pública espanyola i de la comunitat internacional una militarització de Catalunya i una intervenció per la força per restablir l'ordre. L'operació 'Tumulto' no és cosa del govern de Rajoy. És una trama orquestrada col·lectivament, per les elits econòmiques, pel PSOE, per C's, fins i tot per l'extrema dreta que actua impunement. Altrament, en qualsevol país democràtic un govern en minoria i podrit de corrupció hauria caigut en un sol dia si apliqués repressió indiscriminada contra una part del territori, vulnerant drets fonamentals i actuant fora de la llei. Si durant la falsa Transició, per tapar les vergonyes d'uns i altres i per preserva o obtenir privilegis, molts van callar davant la violència del procés, amb 700 morts i un suposat trencament amb la dictadura reconvertit en reforma política moderada, per què ara haurien d'alçar la veu els que són dins del búnquer, si el sobiranisme català justament és l'única amenaça real a aquest negoci?

 

En nom de la salvació del búnquer, han decretat que a Espanya ja no hi ha regles del joc. No hi ha línies vermelles ni separació de poders. El ministeri de l'Interior dóna ordres directes a un fiscal per intervenir els Mossos, i aquest fiscal, només signant un paperet, es pretén carregar acords polítics que es van fer en virtut de resultats electorals i deixar Catalunya sense el control de la seva seguretat. És a dir, desposseïda de tot poder, indefensa com a institució. La Guàrdia Civil pot practicar escorcolls sense ordre judicial, detenir càrrecs de la Generalitat en ple carrer o, en aquest cas la policia espanyola, intentar assaltar la seu d'un partit polític sense autorització judicial i provocar els manifestants amb infiltrats. Un desplegament sense precedents en l'Europa democràtica contemporània per impedir una votació.

 

Tot plegat, per situar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, com el responsable últim de qualsevol incident greu que es pugui produir en els propers dies, perquè el relat de la violència a Catalunya que intenta imposar el règim, amb la connivència dels seus mitjans de comunicació, passa per posar contra les cordes el president al preu que sigui. Crear un escenari tan complex i imprevist que porti Puigdemont i el Govern a renunciar al referèndum pel bé de la seguretat dels seus ciutadans. Aquest és el full de ruta del règim per garantir-se la supervivència.

 

La desgràcia d'aquesta Espanya, amb la digníssima excepció de Podemos i de molts ciutadans demòcrates que aquests dies han sortit al carrer, és que Catalunya ni és ni serà violenta. I el que és pitjor, les seves elits són al carrer amb la gent i no als despatxos. A Madrid, en canvi, no veuran Rajoy, Sánchez o Rivera defensant res al carrer. Tampoc veuran empresaris compromesos amb la defensa de ciutadans espanyols davant d'un atac del seu estat, o empreses fent comunicats defensant la democràcia i el dret a decidir. A tots ells els trobaran a la llotja del Bernabéu defensant altres coses.

 

 

Per tot plegat, el dilema de la tria dels electors catalans serà o Rajoy o República. Si fos això, l'1-O estaria guanyat. Al darrere de Rajoy hi ha tot un Estat sustentat per un règim corrupte i podrit. No serà fàcil, però cal arribar a diumenge vinent mobilitzats al carrer, amb el Govern blindat pels ciutadans i sense caure en cap provocació. Serà la setmana més dura de la història moderna d'aquest país. Però també la més dura per a Espanya. El règim s'ho juga tot. I els ciutadans espanyols demòcrates també. 

 

Comentaris