La infitinud del cinisme de l’Estat espanyol es manifesta, pornogràficament, en el referèndum del 21 de desembre. Dic referèndum perquè a Madrid s’ho prenen així, amb crides desesperades als votants espanyolistes perquè vagin a votar i derrotin l’independentisme i, a més, amb la construcció d’un front polític espanyolista que no només coincideix a les manifestacions, sinó que té per objectiu explícit la salvació de l’statu quo del 78.
La particularitat és que aquest referèndum, com qualsevol altre, pot ser guanyat pel sí o pel no, però en aquest cas només es considerarà vàlid si s’imposa l’unionisme. Si el front patriòtic espanyol és derrotat, les urnes perdran la condició referendària i l’independentisme guanyador serà perseguit penalment, una vegada més.
L’independentisme s’ha vist forçat a jugar una partida contra un adversari que marca les cartes, imposa les regles i, quan perd, envia uns matons a estomacar i prendre ostatges. Però tot i així -com s’ha vist al carrer Marina- un torrent de llum és capaç de trencar les tenebres. Perdran, i aquest cop serà davant dels ulls del món.
