El rebrot de l'antisemtisme

"A Europa això els preocupa. I no tant sols als jueus"

A tot el món, el conflicte àrabo-israelià és probablement l'episodi de les relacions internacionals que provoca més implicació, que és viscut amb més intensitat i al que s'apliquen paràmetres més emocionals. No és viscut com un conflicte aliè, com ho són tants altres. Suposo perquè hi participen elements que tenen una llarga presència en la nostra tradició cultural. En la matriu religiosa de la nostra cultura, els llocs dels que parlem en aquest conflicte són significatius. Però la cultura occidental ha construït des de segles un arquetip també sobre el jueu que es projecta inevitablement, per bé i per mal, sobre el conflicte. Dos mil anys de construcció d'aquest arquetip no s'esborren en un segle. Per dir-ho així, una de les raons per les que hi ha aquesta alta implicació en el conflicte àrabo israelià, en qualsevol direcció, mentre que altres conflictes en la mateixa zona –el libanès, l'iraquià, l'iranià, el kurd- no la produeixen en la mateixa mesura, és la presència del factor jueu. Un factor al que la cultura occidental no és mai indiferent.

Catalunya no és una excepció en aquesta alta implicació emocional en el conflicte. El que sí és excepcional, a Catalunya i Espanya, és per dir-ho així el punt d'equilibri –o de desequilibri- en l'opinió publicada i potser també en l'opinió pública. En altres països europeus, com Itàlia o França, on existeix un coneixement més real del món jueu, on té menys pes el jueu imaginari, on existeix una memòria més viva de l'Holocaust i per tant una vergonya més interioritzada per l'antisemitisme, on hi ha una més ampla tradició de posicions liberals i occidentalistes, es consideren normals i estan a l'ordre del dia en els diaris opinions i debats que a casa nostra són presentats com a exòtics o sectaris. Per exemple, quan aquí alguns manifesten –manifestem- la preocupació per l'eclosió d'un nou antisemitisme (i per la reactivació d'un vell antisemitisme clàssics) a l'estela de la condemna a Israel, això es presenta com un argument paranoic o, en el millor dels casos, propagandístic. Doncs a Europa això els preocupa. I no tant sols als jueus. Aquesta setmana han sortit articles en la premsa europea en aquest sentit.

Permetin-me tant sols un exemple, des de la convicció que la notícia difícilment ens arribarà i que val la pena saber-la, encara que sigui només com a il•lustració d'aquesta preocupació. Aquesta setmana hem sabut pels diaris que el president històric de l'associació d'Amistat Italo-Palestina, Mariano Mingarelli ha decidit deixar aquesta presidència i al mateix temps abandonar el consell assessor de l'agència de notícies Infopal, que dirigeix una de les activistes embarcades cap a Gaza, Angela Lano. La raó per deixar aquesta agència és literalment que hi ha detectat la presència d'intel•lectuals explícitament antisemites, negacionistes de l'Holocaust i amb una actitud massa agressiva en relació a Israel. Intel•lectuals i sectors antisemites, en alguns casos vinculats a l'extrema dreta, per als qui, en paraules de Mingarelli, "el suport a la causa palestina no és la fi, sinó l'instrument". Per això ha dimitit.

Qui ha detectat aquesta reaparició de l'antisemitisme a Europa, vinculada amb la negació d'Israel –no amb la crítica, amb la negació: això és el començament del final d'Israel, deia algun dels activistes- no és un sionista camuflat. Potser perquè a Europa aquest debat és possible i els sembla també molt important.

 
 

Comentaris