Hi ha un programa a la televisió que sempre l’he trobat interessantíssim. I la seva manera de fer trobo que també és aplicable al moment polític que vivim. Em refereixo al Quèquicom que dirigeix i presenta en Jaume Vilalta. Segur que l’han vist. L’espai té la voluntat de dotar els espectadors dels coneixements bàsics per entendre la natura i els aspectes cientificotècnics d’aquesta societat i, al mateix temps, mirar de facilitar la comunicació dels científics amb els ciutadans.
El “Quèquicom” pretén despertar la curiositat cap a la ciència com una manera d’interpretar la realitat i com a eina per viure millor. Ara i després del que hauria de ser l’últim 11-S amb aquest to, ha arribat l’hora que els partits catalans facin el seu propi Quèquicom. És a dir, totes aquelles forces polítiques sobiranistes que creuen en el QUÈ, en que la independència és l’eina que ens cal per viure millor, i que comparteixen la manera per aconseguir-ho, que aposten clarament per el COM, un referéndum a la ciutadania, entenguin que s’ha de trobar el QUI ho encapçali.
En aquest moments que s’ha de gestionar un procés en el que no hi sobra ningú, a l’hora de construir el QUÈ, i mentre es fa i s’aplana el camí pel COM, cal ampliar la base social tot el que es pugui, si hi falta algú no aconseguirem la independència, per tant, si realment la volem, hem d’intentar que tothom s’hi trobi bé, mirar de trobar el mínim comú múltiple. Aquell factor que tots comparteixen i que fa que la suma es multipliqui. En el moment que tinguem el QUÈ solucionat, entrarem en el COM voldrem que sigui el nostre país i aquí sí que hi haurà espai perquè apareguin les ideologies i que, democràticament, els ciutadans decidirem COM voldrem que sigui la política social i econòmica de la nostra República catalana i, igualment important, caldrà trobar QUI l’haurà de liderar. L’altre dia un bon amic escriptor em deia que amb aquestes anades i vingudes dels partits sobiranistes li vé al cap una vegada i una altra una frase que Joan Sales va escriure a Incerta Glòria.
És una frase que crec que és el que ens hauríem d’aplicar si volem reeixir en aquest procés. La frase diu: “La gent no ens hauríem d’unir per les idees, sinó pels sentiments”. Els que diuen que saben QUÈ volen, COM ho volen però els costa més de triar QUI volen que ho faci possible l’haurien de tenir ben present aquesta frase.
