El què és irrenunciable de la Llei del cinema

"A través de la campanya El català al cinema! volem incidir en una major presència de pel·lícules en català"

Dimecres de la setmana passada, el ple del Parlament va donar suport a la continuació del projecte de llei per modificar la Llei de cinema, malgrat les esmenes a la totalitat del PP i Ciutadans. Un projecte de modificació d'una llei que, després de 4 anys de la seva aprovació, no s'havia ni començat a aplicar. No es pot permetre que la nova Llei del cinema (ni qualsevol altra llei aprovada per la cambra), vagi a parar en un calaix i no s'apliqui. Això genera una situació crítica i no és saludable per a una democràcia.

La modificació de la Llei proposada pel Govern català enlloc de projectar un futur tan incert davant les inèrcies del doblatge en castellà imposades per la dictadura franquista, hauria de fer un pas més ambiciós pel cinema en català i per a la cultura catalana. Cal que la Llei del cinema concreti l'objectiu al qual s'ha d'arribar però no en el marc d'un acord o un reglament posterior, com es pretén, sinó en la mateixa llei. L'acord i el reglament poden establir el com, però la Llei ha de dir el què. I no un què imprecís i mal centrat com el d'ara ("l'objectiu d'arribar al consum d'altres sectors de la cultura i la comunicació"... pensem en sectors com la televisió? hem comptat quants canals televisius hi ha en català i quants en castellà? I recau sobre el consum..enlloc de l'oferta?). És important que aquesta normativa sigui més clara i tingui en compte el fet que si no hi ha oferta de cinema doblat o subtitulat en llengua catalana o si l'oferta és manifestament insuficient, com fa tants anys i com ara, és pràcticament impossible que hi hagi o que augmenti el consum de cinema en català.

L'actual projecte de llei gira més entorn de la bona voluntat d'aquelles empreses del cinema - especialment les anomenades major - de fer un canvi en el tracte discriminatori que mantenen des de fa dècades, que no pas entorn de garanties per adaptar l'oferta al mercat i a la cultura catalanes. La bona voluntat empresarial en aquest sector no ha funcionat, i el record més recent és el magre resultat de l'Acord del 2011 entre la Generalitat, el Gremi d'exhibidors i els distribuïdors. D'altra banda, l'argument que la situació es deu a criteris comercials, perquè el cinema en català sembla ser que no funciona de moment, és força recurrent. Doncs qui ho digui que observi les xifres de l'assistència als cinemes, però no aïllades, sinó en relació a l'oferta, i que es fixi, per exemple, en la mitjana d'espectadors anual segons la versió lingüística de l'oferta. I tot i que aquestes xifres parlen molt per si soles (en positiu pel què fa al cinema en català), es parteix d'una distribució i exhibició molt desigual: no és el mateix passar una pel·lícula a les 4h de la tarda que a les 10h; passar-la en 1 sala que en 3; que el tràiler i els cartells en una llengua s'anunciïn per a tot arreu, mentre que en l'altra hagis de tenir dots de Sherlock Holmes.

Hem de dir prou als arguments que són basats en falsedats o pors al canvi, i mirar més enllà. Tant enllà com a Eslovènia, Letònia, Finlàndia o el Quebec. Aturem-nos al Quebec, per exemple, amb una oferta de doblatge feta majoritàriament per a la població quebequesa (perquè a França hi ha una llei que obliga a fer-se a l'estat francès si es vol comercialitzar). Sense que el Govern quebequès hagi de pagar a les major tot el doblatge i còpies de pel·lícules, sinó que amb l'aplicació d'una llei i unes polítiques de normalització lingüística fermes, i una adequada redistribució dels fons per a l'audiovisual, hagi acompanyat a l'enfortiment de la indústria pròpia (que va créixer del 4% al 18% en pocs anys) i afavorit la instauració d'un cinema en francès destinat al mercat quebequès. Tampoc estaven gens contentes les major en un principi, i algun boicot puntual hi va haver cap al 1999...avui ja veiem que s'hi han adaptat.

Per la nostra part, la Plataforma per la Llengua continuarem estudiant la legislació que ha de regular el català al cinema a Catalunya, i fent propostes per garantir els drets dels espectadors. A més, a través de la campanya iniciada El català al cinema! (www.elcatalaalcinema.cat) també volem incidir en una major presència de pel·lícules en català a la cartellera dels cinemes i a casa nostra.

 
 

Comentaris