El quadrilàter

"Els politics i mitjans catalans són conscients que l'esperit independentista és dominant entre la població."

El terme quadrilàter es fa servir, habitualment, com a metàfora de la boxa. També val per descriure la realitat política de Catalunya. Un recinte on s'enfronten dos púgils a bufetada neta. I aquí s'acaba la metàfora perquè el quadrilàter català té quatre contrincants y les bufetades no sempre són netes.

Cada vèrtex del quadrilàter representa la posició d'una de les quatre forces que intervenen al procés independentista: A) la presidencia de la República a l'exili; B) els partits polítics; C) les associacions socials; D) la gent.

El vèrtex A), la presidencia de la República, representa el punt de la legitimitat i s'articula com un lideratge carismàtic. El seu interés és configurar-se com a instància suprapartidista però les seves relacions amb els partits burgesos li dificulten la tasca, tot i que ja no cal vigilar llur independentisme. Els votants de JxC partidaris d'un Estat català independent superen en 17 punts percentuals els d'ERC, segons el baromètre del CEO. La presidència pot deslligar-se dels vells partits i anar per lliure o crear el seu propi partit o partit de la República. Una via possible seria revitalitzar la Crida. Cal recordar que la força de la presidència no és només simbòlica sinó també real. Ningú pot negar l'importància de la internacionalització del conflicte gràcies a la feina feta pel MHP.

El vèrtex B, els partits polítics, té un altre caire. Trencada l'unitat independentista en nombroses ocasions, fóra bo dedicar un temps a analitzar els resultats per al conjunt del moviment. La tàctica d'ERC de comptabilitzar l'unitat formal amb la confrontació interna per l'hegemonia independentista és un error evident. No es pot arribar a l'independencia i la República només amb el discurs de l'esquerra, excloent el de la dreta i encara menys excloent el de la classe que el formula, la burgesia. I això sense esmentar la foscor que apareix amb un discurs d'esquerra agermanat amb el d'una altra esquerra catalana però unionista. El desgast de l'acció política obliga a exigir als partits un compromís independentista renovat sense mitges tintes ni ambigüitats.

El vèrtex C), les associacions socials, haurà de reafirmar i actualitzar llur acció. Van ser motors essencials en temps encara propers però van passar a segon pla com a espectadores del joc polític institucional i partidista, sense desmèrit de la seva feina quotidiana. La seva major procupació és que els acusin de ser corretja de transmissió d'algun partit polític. Perquè la seva funció és servir com a enllaços dels altres tres vèrtexs, la presidencia, els partits i la gent, indistintament, i fer-ho amb propostes socialment viables i que comprometin els poders públics.

El vèrtex D) la gent, es l'ànima de tota la resta. La gent que va votar aquell mític 1-O, la causa eficient i final del procés. La gent que manté viu el mandat d'aquella data: la independència i la República. Els politics i mitjans catalans són conscients que l'esperit independentista és dominant entre la població. També ho són que la gent està mobilitzada de forma espontània amb motius més diversos, aniversaris, festes populars, actes solidaris, protestes, manifestacions. Tot això amb una finalitat, la independència, i un mitjà, la unitat. Tota la mobilització popular a Catalunya exigeix l'unitat de l'independentisme.

 

Fora del quadrilàter hi ha un altre públic, el del estat espanyol, concretat en el seu govern. Cal que l'independentisme el conegui per ajustar la seva resposta i no fer-se il·lusions o fer-se-les als altres. No hi ha possibilitat real d'entaular cap forma de negociació amb l'Estat si qui deia voler noves vies polítiques al conflicte, Sánchez, bloqueja no només el diàleg sinó qualsevol contacte amb els independentistes, com si fossin empestats. I amenaça de convocar noves eleccions si ha de dependre dels vots catalanistes.

L'Estat ha posat tots els ous al mateix cistell, el de la repressió. No hi a cap voluntat d'entesa o diàleg sinó d'imposició i, com que aixó és un actiu electoral a Espanya, tampoc hi ha por a convocar noves elecciones. Així el PSOE compta amb obtenir una majoria absoluta per acabar d'una vegada per totes amb l'independentisme català.

El quadrilàter s'ha de preparar per defensar-se d'un proper atac en tots els fronts.

 

Comentaris