El quadrilàter

"Els politics i mitjans catalans són conscients que l'esperit independentista és dominant entre la població."

El terme quadrilàter es fa servir, habitualment, com a metàfora de la boxa. També val per descriure la realitat política de Catalunya. Un recinte on s'enfronten dos púgils a bufetada neta. I aquí s'acaba la metàfora perquè el quadrilàter català té quatre contrincants y les bufetades no sempre són netes.

Cada vèrtex del quadrilàter representa la posició d'una de les quatre forces que intervenen al procés independentista: A) la presidencia de la República a l'exili; B) els partits polítics; C) les associacions socials; D) la gent.

El vèrtex A), la presidencia de la República, representa el punt de la legitimitat i s'articula com un lideratge carismàtic. El seu interés és configurar-se com a instància suprapartidista però les seves relacions amb els partits burgesos li dificulten la tasca, tot i que ja no cal vigilar llur independentisme. Els votants de JxC partidaris d'un Estat català independent superen en 17 punts percentuals els d'ERC, segons el baromètre del CEO. La presidència pot deslligar-se dels vells partits i anar per lliure o crear el seu propi partit o partit de la República. Una via possible seria revitalitzar la Crida. Cal recordar que la força de la presidència no és només simbòlica sinó també real. Ningú pot negar l'importància de la internacionalització del conflicte gràcies a la feina feta pel MHP.

El vèrtex B, els partits polítics, té un altre caire. Trencada l'unitat independentista en nombroses ocasions, fóra bo dedicar un temps a analitzar els resultats per al conjunt del moviment. La tàctica d'ERC de comptabilitzar l'unitat formal amb la confrontació interna per l'hegemonia independentista és un error evident. No es pot arribar a l'independencia i la República només amb el discurs de l'esquerra, excloent el de la dreta i encara menys excloent el de la classe que el formula, la burgesia. I això sense esmentar la foscor que apareix amb un discurs d'esquerra agermanat amb el d'una altra esquerra catalana però unionista. El desgast de l'acció política obliga a exigir als partits un compromís independentista renovat sense mitges tintes ni ambigüitats.

El vèrtex C), les associacions socials, haurà de reafirmar i actualitzar llur acció. Van ser motors essencials en temps encara propers però van passar a segon pla com a espectadores del joc polític institucional i partidista, sense desmèrit de la seva feina quotidiana. La seva major procupació és que els acusin de ser corretja de transmissió d'algun partit polític. Perquè la seva funció és servir com a enllaços dels altres tres vèrtexs, la presidencia, els partits i la gent, indistintament, i fer-ho amb propostes socialment viables i que comprometin els poders públics.

El vèrtex D) la gent, es l'ànima de tota la resta. La gent que va votar aquell mític 1-O, la causa eficient i final del procés. La gent que manté viu el mandat d'aquella data: la independència i la República. Els politics i mitjans catalans són conscients que l'esperit independentista és dominant entre la població. També ho són que la gent està mobilitzada de forma espontània amb motius més diversos, aniversaris, festes populars, actes solidaris, protestes, manifestacions. Tot això amb una finalitat, la independència, i un mitjà, la unitat. Tota la mobilització popular a Catalunya exigeix l'unitat de l'independentisme.

 

Fora del quadrilàter hi ha un altre públic, el del estat espanyol, concretat en el seu govern. Cal que l'independentisme el conegui per ajustar la seva resposta i no fer-se il·lusions o fer-se-les als altres. No hi ha possibilitat real d'entaular cap forma de negociació amb l'Estat si qui deia voler noves vies polítiques al conflicte, Sánchez, bloqueja no només el diàleg sinó qualsevol contacte amb els independentistes, com si fossin empestats. I amenaça de convocar noves eleccions si ha de dependre dels vots catalanistes.

L'Estat ha posat tots els ous al mateix cistell, el de la repressió. No hi a cap voluntat d'entesa o diàleg sinó d'imposició i, com que aixó és un actiu electoral a Espanya, tampoc hi ha por a convocar noves elecciones. Així el PSOE compta amb obtenir una majoria absoluta per acabar d'una vegada per totes amb l'independentisme català.

El quadrilàter s'ha de preparar per defensar-se d'un proper atac en tots els fronts.

 

Comentaris (22)
federalista Fa 5 mesos
amen ha parlat el mercenari a sou de la burguesia lladre, que li dona engrunes, i en te un aliat el fanatic viñals tos dos amb espot i l'inefable alexandre poden dirigir un exercit per combatre espànya, el sargento xusquer cotalelo o l'espot em dona igual el cabo furriel, viñals i el soldat alexandre i cotalelo danen una por que deu ni do a espanya jajajajajaja.
Teresa Fa 5 mesos
Moltes vegades em sembla que ERC fa de CUP. Llancem Mas a la paperera de la Història, és burgès i ara la idea d'Esquerra és llancem-hi tot el PDeCAT. Ai que això s'encomana: dissabte Colau pot enviar-hi a Maragall. Aquesta tampoc vol el PDeCAT però sí sí que Cs els de l'Arrimadas. Ai caram
Teresa Fa 5 mesos
Ramón, ERC tenia o té un sol interès: GUANYAR EL PDeCAT. Diuen els psicòlegs que que la teva manera d'estar en un lloc diu el moment que vius. A la sala del suprem, sol-arraconat en un extrem, lluny de tots els altres presos, molts cops amb Romeva fent-li de mur. Aquest home s'ha tancat, però mana, és adorat i obeït per ERC i no vol el PDeCAT, no vol el rival Puigdemont. Ho sento, vull que surti de la presó com tots els altres.
ramon Fa 5 mesos
Ramon No puedes dejarnos La lucha debe continuar, abandonar es falta de coraje, a pesar de que la lucha continua es muy dura. Busca la solidaridad y la encontrarás en las bases independentistas que te tenemos en nuestro corazón No puedes dejarnos Ramon
Anselm Fa 5 mesos
Senyor Cotarelo, vostè ha escrit això en qualitat de militant per la independència o en qualitat de politòleg? Si el cas és el primer, no hi tinc res a dir, però si és el segon, demostra ser un politòleg amb molt poquet rigor analític.
Gironí Fa 5 mesos
Crec que haurem d'anar superant etapes. Hem acabat amb l'independentisme màgic, descobert les mancances dels partits, la influència de PP i PSOE a a UE etc.. També hem comprovat que malgrat aquestes garrotades, els independentistes seguim units al carrer i ningú es torna unionista per això. El deute espanyol farà que cada cop ens escanyin més, no oferiran ni una millora en finançament. Els polítics que ens hagin mentit respecte el seu compromís amb la independència, haurien de caure e
qvic Fa 5 mesos
El que hem de fer és aplegar-nos tots els independentistes en un vèrtex del quadrilàter i reptar de nou l'estat espanyol (referèndum, aquest cop vinculant). Mobilització i desobediència civil fins a noquejar l'estat espanyol.
TSSO Fa 5 mesos
L'anàlisi em sembla correcte. La única cosa que canviaria és el terme burgesia per "clase mitja treballadora" que ha estat la pitjor parada de la crisi. És nota que el Sr Cotarelo fa poc que viu aquí
L’unica manera de arribar a l’unitat es castigar negant els vots als partits de les mitjes tintes, dels que fan un discurs independentista pero fan la feina dels carcellers. Fa 5 mesos
Quant estiguin amenaçats de desapareixer per la falta de vots potser reaccionaràn o simplement desapareixeràn. Tot està en mans dels votants, mentre les eleccions siguin transparents i sense trampes. Han tingut moltes oportunitats per corretgir i si no ho han fet s’els ha acabat els xecs en blanc.
Jaume Gras Fa 5 mesos
Ets un crack. Moltes gràcies pel teu compromís i la teva solidaritat. Vals molt i més que milers dels llepaculs del pais.
Diego Blanco Fa 5 mesos
Entiendo la soledad de publicar su bloc, de la rencança o desolacion de que los partidos politicos funcionen, generalemente, con procedimientos de lucha, no por ideas politicas, si no `principalmente por intereses de partido. Usted genera multitud de ideas valiosas, pero casi siempre los dirigentes no son capaces de de asumir ni de digerir. Agradezco permanetemente su trabajo.
Angels Fa 5 mesos
Per "relleu i unitat", si us plau, comencem a dir les coses pel seu nom. No son "els nostres partits" els que no volen l'unitat. Es un partit ERC el que no vol l'unitat. I la CUP s'hi afegeix perque ès "més d'esquerres". Fins que les bases de ERC no ho entenguin i no deixin de donar-los tants vots, continuarem bloquejats en aquest desert, sense arribar a la terra promesa. Comencem a posar noms a aquesta manca d'unitat i comencem a apartar-los del camì. Tot això no ens ha d'impedir treballar
Gir Fa 5 mesos
Sr. Cotarelo, això que diu ho veiem tots els independentistes. Falta que la classe política ho tingui clar. Si nosaltres, la gent de carrer, no afluixem, aquesta unitat arribarà, encara que trigui més del que voldríem. Es van succeint els passos i aniran queda desacreditades les estratègies absurdes de conquerir no se sap quina hegemonia per part d'aquells que fins fa dos dies asseguraven saber que mai es podrà pactar amb l'estat de manera plàcida. Avui es publica la fallida de la seg. S
Buena metáfora Ramoncín Fa 6 mesos
Te ha faltado una cosa. Boxeo y cuadrilátero implican espectáculo de masas; sin espectáculo no tienen sentido. El Estado ha montado como gran espectáculo televisivo el Juicio del prusés, gladiadores incluídos. No todo es represión, también hay panem et circenses. Los payasos se lo montan por Waterloo.
Ganxó Fa 5 mesos
Ara resultarà que ser tonto és un privilegi, . Eh noi ?
Relleu i unitat Fa 6 mesos
Si ja sense anar units l'estat queda bloquejat i només pot respondre amb repressió, imaginem que podem fer si anem units. Això tothom ho veu menys les cúpules dels nostres partits, per què son a l'abast del DeepRottenSatete. Si apretem prou, des de fora i des de dins, podrem alliberar les cúpules. Si no, no passa rès, seran engolides per l'estatrepressor i quedarà l'espai disponible per altres organitzacións que agafaran el relleu. No hi ha volta enrrere. El tren vé i només es po
CarlesViñals Casado Fa 6 mesos
3) Una por semblant escomet l'home que pateix una malaltia que acabarà matant-lo, i que sap que només el quiròfan pot salvar-lo, però no pas amb tota certesa. Haurà de véncer aquesta por i arriscar-se a morir en l'operació com a preu per salvar la vida, o acceptar una mort lenta i segura per por a la intervenció. Amb tota la por del món, l'elecció racional és el quiròfan. L'amor a Catalunya ens exigeix sobreposar-nos a la por.
Carles Viñals Casado Fa 6 mesos
2) Seqüela de reiterades derrotes militars i subsegüents represions, la por determina, inconfessadament, el capteniment de la nostra classe politica. No és per manca d'intel.ligència que alguns refusen la unitat d'acció política, els avantatges de la qual un nen pot entendre, sinó per la por a una victòria que, conseqüentment administrada, conduiría automàticament a una confrontació no desitjada amb el poder de l'estat.
Boris Fa 6 mesos
Resumint. Si es dispersa el vot ...perdem. El vot és la única força real. La estratègia del unionisme és la dispersió del vot per cansament. L'as forçes polítiques poden estar enfrontades però si no dispersem el vot. No s'haurà perdut res. Repeteixo la força més independentista i més transversal és la guanyadora.
Boris Fa 6 mesos
Ramon. Aquesta és una cursa a llarg termini, no es pot guanyar a curt. . La gent ha de saber que per no perdre ha d'unificar el vot envers la força més clarament independentista i més transversal i no canviar-lo depenent del moment polític.Es la manera d'escapçar quansevol temptacio d'altres forces per treure redit electoral. Per altra banda ha de tenir confiança en què l'objectiu final, val la pena, cap altre generació l'ha tingut més a la vora. Però cal paciència i algun sacrifi
Francesc Fa 6 mesos
Moltes gràcies per ser-hi. Els nostres representants no van a una i això ens fa perdre-ho tot. Ens cal una sola veu per aconseguir la llibertat. Els nostres líders socials no serveixen si no fan un paper fiscalitzador dels nostres representants polítics. No hi ha possibilitat de fer marxa enrere. La gent ho em donat tot. Ens cal UNITAT o no ho aconseguirem.
image/svg+xml