El punt d'inflexió

"És imprescindible un camí que ens permeti anar més enllà de la sortida al carrer habitual de cada 11 de setembre"

La Diada Nacional de Catalunya, i les mobilitzacions que es van dur a terme, van ser un nou èxit de país. I és que malgrat era una jornada molt difícil -la més difícil dels darrers anys- el poble català va tornar a sortir al carrer. I ho va fer amb el seu caràcter habitual: pacíficament, en família, assumint la diversitat, amb el somriure a la cara i de forma democràtica. Reconec que s'intuïa un to una mica més baix, és cert!, potser una mica més de mandra, també!, i algun silenci fruit de la tristesa i la ràbia que provoca la situació dels presos i preses polítics i de totes les persones que són a l'exili! Tanmateix, crec que totes tres formen part del compàs d'espera que implica l'arribada de la sentència del Tribunal Suprem. I també formen part de la consciència clara que amb l'arribada del veredicte de Manuel Marchena i els jutges que l'acompanyen, res no tornarà a ser igual!    

Però a banda de l'èxit esmentat, la Diada d'aquest any també ha emès alguns tocs d'atenció. En primer lloc, la manifestació fou un avís molt contundent a tots aquells que desitgen la desfeta del moviment independentista. Dimecres es va tornar a demostrar que tots els analistes que anticipaven una punxada brutal de les mobilitzacions de la Diada s'equivocaven. Encara més, es va fer palès que hauran de continuar esperant perquè la capacitat de resiliència d'aquest poble no té precedents. D'ençà del 2006 que reclama el dret a decidir, des del 2012 ha tingut la capacitat de col·lapsar ininterrompudament el centre de Barcelona i a més, no ha dubtat a travessar el país de punta a punta per defensar el dret a l'autodeterminació. El moviment és viu i demostra que té corda per estona!

En segon lloc, hi va haver advertències als partits polítics. El reclam d'unitat estratègica (que ja ve d'antuvi) fou un dels més repetits. Servidora sempre ha defensat que no s'han de criminalitzar els partits polítics. I ho continuaré fent! Tanmateix, cal demanar a les organitzacions polítiques que posin el país al capdavant dels seus interessos, i es deixin de competicions caïnites que en l'afer autodeterminació no ens porten a res. Ans al contrari! Reivindicar la unitat estratègica significa reclamar l'esperit que va fer possible l'1-O i implica que, de nou, la ciutadania i els partits caminin plegats en un objectiu que els és comú. A més, contribuiria, i molt!, a fer que el moviment tornés a tenir el tremp que tenia fa un parell d'anys. 

I en tercer lloc, un toc d'atenció col·lectiu, és a dir, per a tots nosaltres. Els parlo de la necessitat de generar un canvi de rasant, de la voluntat que ben aviat es produeixi un punt d'inflexió que ens permeti abandonar una certa desorientació que, sens dubte, ha estat provocada per la repressió brutal de l'Estat que ha escapçat gran part dels lideratges polítics i cívics del nostre país i per la manca de voluntat de diàleg i negociació en que la majoria de les forces polítiques espanyoles estan instal·lades. Intueixo que aquest punt d'inflexió cal generar-lo en el moment que es produeixi la sentència. Aleshores, haurem d'estar a punt per recuperar la força i la iniciativa. Per això, és imprescindible un camí, una via que ens permeti anar més enllà de la sortida al carrer habitual de cada 11 de setembre. Així, de la mateixa manera que exigim unitat estratègica als partits polítics, ens hem d'autoexigir la recerca de noves accions (molt probablement de desobediència civil) que ens permetin forçar un escenari diferent més procliu a la negociació i al diàleg amb l'Estat. Si no és així, em temo que només ens quedarà plantejar seriosament la via unilateral -ara mateix no compartida per tothom- o l'espera d'uns quants anys per tornar-ho a intentar.

 

Acabo. Soc optimista i espero que vostès també ho siguin. Dimecres vam tornar a demostrar que hi som i que no defallim. Ara ens cal assenyalar com continuarem! Ben aviat tindrem l'oportunitat de fer-ho! Espero que així sigui!

 

Comentaris (5)
A la autora Fa 2 mesos
Señora servidora, siga usted escribiendo estos artículos de niñata de colegio de monjas si así se siente más feliz. ¡Uffffff!...El bucle. Infumable...
protegir les institucions Fa 2 mesos
Vista la resposta d'Espanya, toca fer un esquema com a les dictadures, d'organitzacions clandestines de resistència. Que els TN s'obrin cada dia amb l'acció tal (pacífica però lesiva per l'IBEX/Espanya) ací o l'acció qual allí.
Montgat Fa 2 mesos
Vale guapa un 40% menos de gent es un èxit brutal. Amb càlculs com els teus reina entenc que aquest panfleto a pesar de tenir pèrdues no tanqui jajaja
Zzzzzzzzz Fa 2 mesos
zzzzzzzzz. No tenim respostes i ens fa molta mandra obeir el mandat democratic, us podem enganyar????
Joan. De canayamars Fa 2 mesos
La.propera.manifestacio col.lapsen l Jonquera i l aeroport