El PSOE/PSC i Catalunya

"L'única esperança del PSC és sobreviure com a socialisme català, és a dir, independitzar-se del PSOE. Però, si s'independitza del PSOE, per què s'oposa a la independència de Catalunya?"

L'endemà de Sant Jordi, festa popular de respecte, cultura i tolerància, Rodríguez Zapatero, de visita al seu correligionari Iceta, afirma que a Catalunya hi ha prejudicis contra el projecte polític de Susana Díaz per ser dona i andalusa. Una cosa semblant, en la seva opinió, al que va succeir amb Carme Chacón a Espanya per ser dona i catalana.

 

Flac favor va fer l'expresident al socialisme i al seu país quan governava, però pitjor ho està fent ara en la seva condició de jubilat artífex de la campanya de Díaz. Susana no ha tingut èxit en el seu intent de recolzar-se en les velles "glòries" socialistes que va treure a exposició a l'Ifema a Madrid. Pràcticament cap dels assistents es manifesta partidari seu, en quedar avergonyits per la seva intervenció en aquell míting d'exaltació. I el que ho fa, Zapatero, millor seria que estigués callat, en lloc d'emetre judicis tan injustos, necis i agressius com el ressenyat.

 

Són injustos. No hi ha cap prova de prejudicis contra els andalusos a Catalunya, més enllà dels que hi ha a tot arreu de l'Estat espanyol contra els d'altres llocs. I en política, menys encara. Catalunya ha tingut un president andalús socialista, Montilla, cordovès i, com recorda Rufian, té avui una líder de l'oposició de Jerez. Però es pot tornar la pilota a Zapatero preguntant quants presidents no andalusos ha tingut Andalusia; quants no bascos, Euskadi; quants no gallecs, Galícia. I així a totes les CCAA. Té gràcia que s'acusi Catalunya del que no fa, però sí del que fan els altres, excepte error, València (Zaplana) i Madrid (Leguina). I no cal recordar que l'acusació de "prejudicis" és un dels primers passos del camí que porta a parlar de xenofòbia, racisme i nazisme. És un judici injust que sí denota un prejudici anticatalà.

 

Són necis. La comparació amb Carme Chacón és d'una ineptitud gairebé celestial perquè ataca no a Catalunya, sinó l'Espanya que Zapatero diu que porta al cor. Admet que a Espanya hi ha prejudicis anticatalans. La qual cosa és cert i ell és un bon exemple. A més dels prejudicis creuats de tots contra tots a Espanya, com en els altres països (escocesos / anglesos, bavaresos / prussians, flamencs / valons, etc.), en alguna cosa acostumen a coincidir els espanyols al marge de les seves procedències: els prejudicis sobre els catalans. I això ho reconeix una persona de León que no sol mesurar l'abast de les seves paraules.

 

 

Són agressius. Exactament, quin és el "projecte polític" de Susana Díaz? Un conjunt de frases "mitineres" fetes d'"il·lusió", "companys", "ganes de guanyar", "cent per cent PSOE", que no volen dir res, i un propòsit concret, reiteradament formulat: parar els peus als catalans. Res de dret a decidir, ni dret d'autodeterminació i menys finançament a costa d'Andalusia (com si això últim fos una dada objectiva). En realitat, el "projecte polític" de Díaz és contrari a les aspiracions nacionals de Catalunya. Com tothom sap, aquesta és la veritable raó del suport de la vella guàrdia del PSOE a la candidatura de la presidenta d'Andalusia, malgrat les seves evidents mancances. Contra Catalunya tot s'hi val.

 

L'altra objecció de Zapatero és que és un prejudici català en el cas de Díaz i espanyol en el de Chacón per ser dones. Cal tenir en compte que en ambdós casos es tracta d'eleccions primàries, internes al PSOE. Tot i que l'expresident s'excusa dient que no parla del PSC, és evident que el prejudici s'atribueix a l'electorat socialista català. Igual que en el cas de Chacón s'atribueix a l'electorat socialista espanyol. És per preguntar-se què veurà en el socialisme un dirigent que considera els socialistes poc menys que xenòfobs i masclistes.

 

I no és només el cas de Zapatero i la seva proverbial imperícia. És el del PSOE i el PSC i la seva difícil posició que explica el descens de l'últim en les preferències de l'electorat. Al PSOE predomina un esperit de nacionalisme espanyol excloent contrari al referèndum. Transmès aquest al PSC en un país en el qual el 80 per cent de la població hi és favorable, el condemna a la irrellevància. La seva única esperança és sobreviure com a socialisme català, és a dir, independitzar-se del PSOE. Però, si s'independitza del PSOE, per què s'oposa a la independència de Catalunya?

 

Comentaris