Vertigen a Madrid. És la primera vegada que el govern espanyol s’enfronta a una crisi globalitzada, amb el precedent d’uns abusos policials que han impactat l’opinió pública mundial i dos empresonats polítics que ja formen part de les campanyes d’Amnistia Internacional. No només ha quedat al descobert l’essència autoritària del règim del 78 sinó que, sobre aquesta evidència, el bloc dinàstic -PP, PSOE i Ciutadans- ha decidit destruir el que queda d’autonomia política de la societat catalana.
En aquest context, Madrid ha decidit aplicar unes represàlies que són difícilment comprensibles fora de els seves fronteres polítiques i, sobretot, mediàtiques. L’èxit o el fracàs d’aquesta decisió serà el que farà que se li mantingui -o no- a l’Estat espanyol el suport dels socis europeus. Un retorn ràpid i efectiu a la tranquil·litat mantindria el crèdit a Mariano Rajoy i l’statu quo espanyol, però la cronificació del conflicte deixaria el règim del 78 al llindar d’un abisme profund i inevitable.
Dins del desastre, el PSOE té un futur particularment tràgic. Ha pres una decisió històrica en posar-se al costat de la dreta de tradició franquista contra el catalanisme. En aquest sentit, ha alterat unes aliances que vénen de molt lluny, des d’abans de la Guerra Civil, que van travessar les dictadures espanyoles del segle XX. Un final políticament miserable del que intenten escapar els alcaldes més conscients del PSC.
