Replantejament de les acusacions de la Fiscalia, indults, excarceracions prèvies al judici… Tantes declaracions simultànies indiquen que, com és obvi, al govern socialista no li fa cap favor que els líders dels partits que necessiten per mantenir-se en el poder estiguin tancats a la presó. Les dues dretes ho saben i també ho sap l’estament judicial. Presó i exili són incompatibles amb suport al Congrés.
Això explica algunes inquietuds secundàries, però no la principal. La qüestió de fons és com salvar la justícia espanyola del gran ridícul final que significarà la destrucció del gran castell de cartes espanyol al Tribunal d’Estrasburg. L’Estat espanyol domina els temps, i això és molt, però sap de sobres que en algun moment ha de trobar una fórmula que li permeti salvar la cara del seu sistema polític, a risc d’una fallida monumental.
Tal i com reconeix el propi Josep Borrell, Espanya té un greu problema de prestigi internacional a causa de la seva actitud repressiva contra l’independentisme català. Cap altre sistema judicial no els ha seguit en la seva cursa embogida, fins el punt que cada cop hi ha més refugiats polítics catalans a d’altres països europeus. El búnquer judicial manté el peu a l’accelerador d’un autobús que condueixen ells mateixos. Però entre el passatge -govern socialista inclòs- comença a haver-hi cares d’inquietud i remor de fons. I un cruixit constant de les peces del règim.
