El PSC i la societat catalana

"El partit dels socialistes catalans s'ha convertit, lamentablement, en un partit dèbil i que representa poc als catalans"

Toni Bolaño, excap de comunicació de José Montilla, no va estar ahir gaire encertat quan va assegurar que "el PSC és el partit que més s'assembla a la societat catalana". Ho deia en un sentit (i potser l'únic en el qual l'afirmació no sembla totalment inversemblant), en relació a l'11 de setembre d'enguany. Assenyalava que al partit dels socialistes catalans hi havia gent que volia anar a la ‘V' organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium, i d'altres que volien anar a la que Societat Civil Catalana organitzarà el mateix dia a Tarragona. Això és així, però no només dins el PSC, sinó a altres partits i a totes les societats: sempre hi ha gent que vol fer A i d'altra que vol fer B, C, D, E i, fins i tot, Z. Fins aquí arriben totes les comparacions entre PSC i societat catalana. Bolaño no va encertar l'anàlisi ni la frase. I ara és, precisament, el moment en el qual aquestes paraules més lluny són de la realitat. El PSC s'ha convertit, lamentablement, en un partit dèbil i que representa poc a la societat catalana. I és la pròpia gent la que ho manifesta a les urnes: des del 1980 el PSC havia estat la segona força més votada a les eleccions catalanes, un fet que no es va repetir en les darreres eleccions i que, segons totes les enquestes, costarà que es torni a repetir. La societat catalana ara va per altres vies.

 
 

Comentaris