Toni Bolaño, excap de comunicació de José Montilla, no va estar ahir gaire encertat quan va assegurar que “el PSC és el partit que més s’assembla a la societat catalana”. Ho deia en un sentit (i potser l’únic en el qual l’afirmació no sembla totalment inversemblant), en relació a l’11 de setembre d’enguany. Assenyalava que al partit dels socialistes catalans hi havia gent que volia anar a la ‘V’ organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium, i d’altres que volien anar a la que Societat Civil Catalana organitzarà el mateix dia a Tarragona. Això és així, però no només dins el PSC, sinó a altres partits i a totes les societats: sempre hi ha gent que vol fer A i d’altra que vol fer B, C, D, E i, fins i tot, Z. Fins aquí arriben totes les comparacions entre PSC i societat catalana. Bolaño no va encertar l’anàlisi ni la frase. I ara és, precisament, el moment en el qual aquestes paraules més lluny són de la realitat. El PSC s’ha convertit, lamentablement, en un partit dèbil i que representa poc a la societat catalana. I és la pròpia gent la que ho manifesta a les urnes: des del 1980 el PSC havia estat la segona força més votada a les eleccions catalanes, un fet que no es va repetir en les darreres eleccions i que, segons totes les enquestes, costarà que es torni a repetir. La societat catalana ara va per altres vies.
- CA
