El passat dia 5 vaig tenir el goig de visitar la Fira del Llibre de Durango, a mitja hora de Bilbao. Vaig quedar estupefacta: és una fira immensa, només en basc (més alguns, només alguns, autors bascos en castellà). Una mena de Setmana del Llibre en català, però tot i que l’estat de la llengua catalana és, tot i els inconvenients, millor que el de l’èuskar, aquella fira és molt superior a la nostra. És enorme, i el nombre de visitants totalment envejable. Potser perquè a la nostra se l’engoleix Sant Jordi que ve dos mesos després. Però allò ho vaig trobar excepcional.

Hi anava a presentar el llibre de Toni Strubell “El moment de dir prou” (en castellà, “Hasta aquí hemos llegado”), que compta amb una introducció de Francesco Cossiga i un epíleg de Henry Ettinghausen. Molt internacional, doncs. Si no l’heu llegit encara, correu a fer-ho: la lucidesa d’Strubell en fa un relat apassionant tot raonant la independència dels Països Catalans amb uns arguments del tot incontestables, i als quals només s’hi pot oposar l’insult, però no el contraargument. És un llibre sobre la dignitat, sobre la moral. Sí: sobre la moral, en el mateix sentit que Al Tall canta “Vergonya, cavallers, vergonya”. I és un llibre sobre l’autoestima.

A la taula on em van situar hi havia Iñaki Anasagasti, un polític que, com a parlamentari, ha estat respectat fins i tot pels seus més acèrrims adversaris, i que ara exerceix la seva funció al Senat, una Cambra que no compleix les expectatives que hi posa la immaculada Constitució.

Con és lògic vam parlar d’independència, I de la consulta del dia 13. I de les relacions Espanya-Catalunya i Espanya-Euskadi. No vam fer el ploramiques ni ens vam lamentar de res. Vam constatar una situació que ha esdevingut tan insostenible que ja és un clam popular. L’energia i la intel•ligència de Toni Strubell són enormement envejables. I, a més, vaig poder calibrar com és d’estimat i respectat a Euskadi, on viu.

Som països diferents, no hi ha cap dubte, però amb problemes comuns. O millor: amb el mateix problema comú. Un problema que es diu Espanya.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa