El PRI català

"L'abstenció d'ERC és un vot unionista contra la independència"

Què hauria passat si el 27 d'octubre de 2017 la Mesa del Parlament, presidida per Carme Forcadell, s'hagués negat a tramitar la declaració d'independencia perquè "no era legal"? Ningú no hagués anat a la presó. Forcadell tampoc i la independencia continuaria sent una quimera, un somni. L'actual Mesa de Torrent prefereix no tramitar una altra declaració, fent realitat la qüestió contrafàctica: la independència és un somni però estiguin les seves senyories tranquil·les perquè el dormiran a casa.

La revolució catalana és democràtica, pacífica i humanista. Tant se val l'individu i la seva sort com la col·lectivitat i la seva. Així com un projecte col·lectiu no pot exigir dels individus més del que ells poden donar, els projectes individuals no poden obstaculitzar els col·lectius i fer-los fracassar.

En abstenir-se a la Mesa, ERC ha votat, de fet, amb l'oposició. I ho sap. Ha trepitjat el sacrifici de Carme Forcadell i ha incomplert un cop més (un cop més i sempre en el mateix sentit de virar a la claudicació, dissimulant) el mandat de l'1-O, com porten fent dos anys.

La política és una activitat voluntària en contextos de conflictes en els quals, s'entén, regeix la lògica dual del "amic / enemic". L'abstenció és una mostra de covardia i submissió al vot majoritari. Sigui el que sigui. Aquí l'unionista. L'abstenció d'ERC és un vot unionista contra la independència.

Aquest moment (ERC votant contra l'independència) havia d'arribar. Després d'haver guanyat les eleccions espanyoles i municipals fingint independentisme, a ERC ja no l'interesa seguir amb aquest tenor que l'indisposaria amb els colons espanyols de qui espera vés a saber quines concessions i privilegis.

Per descomptat, el partit ha donat l'ordre als seus trolls perque envaeixin les xarxes oferint contexts, desmentits i l'habitual parafernàlia d'excuses amb què ERC mira sempre d'amagar que la seva última aspiració és ser el partit hegemònic institucional a Catalunya. Tant si hi ha independència com si no. Vol ser "més que un partit", o sigui, l'Estat mateix o una Església, necessitats d'aclariments dels seus gurús i funcionaris sobre les habitualment fosques intentions del llurs líders.

Que, prima facie, semblen simples: salvaguardar els seus interessos personals, impedir que vagin a la presó o treure'ls encara que sigui renunciant a l'independentisme. Ningú va demanar a ningú que acceptés la reponsabilitat d'implementar el mandat de l'1-O. Es va fer voluntariàment, com el propi 1-O, quan cap preguntava de quin partit era qui teníem al costat. Si, mentrestant, algú canvia de parer o no se sent amb forces, el decent es retirar-se i no posar els interessos personals, de grup i molt menys de partit, per damunt dels de la nació.

Avui no té sentit seguir esperant el que no passarà i dissimulant la ruptura de la unitat independentista, evidenciada cop i un altre amb més o menys hipocresia en les activitats del PRI català.

 

Aprofitant que ha acabat la vista oral d'aquesta farsa judicial al Suprem i que els espanyols volen mantenir l'iniciativa política jugant amb els terminis de la sentència, correspòn donar una responta digna. La farsa judicial no pot seguir paralitzant l'acció independentista sinó que aquesta ha de projectar-se segons la seva propia dinámica, recuperant l'iniciativa política i ignorant un judici que és, en realitat, nul de ple dret.

Tant ERC com la CUP, abans aliats de l'independentisme, reclamen eleccions. Els de la CUP perquè consideren el MHP Torra massa autonomista; els d'ERC perque el veuen molt rebel contra l'estat espanyol. Plena coincidència d'objectius. La convocatòria d'eleccions és potestat del MHP. Convoqui aquestes eleccions amb independencia del que facin els tribunals de l'estat espanyol o les seves clavegueres, que están al mateix nivell.

Eleccions plebiscitàries amb una llista de JxCat unitaria, transversal, independentista i de país, que és el que vol la gent tot arreu. Hi ha qui, de bona fe, diu que és massa precipitat perquè els independentistes estem en minoria. Si aixi fos, els espayols ja haurien convocat un referèndum. Les eleccions europees van demostrar que no és així i, en canvi, el moment actual permet veure clarament quina finalitat real, no mentidera, defensa cada opció.

Qui és i qui no és independentista.

 

Comentaris