El preu d’una investidura

"La realitat té el mal gust de posar-te davant de decisions amb avantatges i inconvenients"

Els presos de Junts per Catalunya han escrit una carta a la direcció del partit defensant l’abstenció gratis a la investidura de Pedro Sánchez, i això ha ressuscitat el debat sobre si un moviment polític pot estar dirigit per ostatges que estan sota coacció. Fa gràcia perquè se’n parla com si els dirigents que són al carrer no hi estiguessin, sota coacció. L’actuació de l’estat ho ha deixat ben clar: no hi ha manies per tenir nou presos, i no n’hi haurà per tenir-ne noranta. Tothom que vulgui fer una política independentista coherent és ara mateix sota coacció. Fins i tot es podria argumentar que tenen més a perdre –i per tant estan més coaccionats– els dirigents que són al carrer gaudint de la família i els amics, que no els que són dins.

Sigui com sigui, el debat sobre la investidura de Sánchez mostra molt clarament els límits i contradiccions d’un política que diu voler mantenir el pols amb l’estat per aconseguir la independència, però que està obligada a prendre decisions concretes difícils d’encaixar en un relat èpic d’emancipació nacional. La realitat és molt poderosa, i igual que posa en les teves mans les claus de les presons com a administrador del sistema penitenciari que ets, t’obliga a decidir sobre la investidura d’un president espanyol.

Sánchez no ha fet res per guanyar-se l’abstenció dels partits independentistes, és cert. Des que es va aixecar de la taula del document de Pedralbes i va apostar per eleccions, tot han estat passes enrere en el discurs i en els fets. A més, actua amb una prepotència majúscula: li falten 53 diputats per la majoria absoluta, però aparentment no està disposat a pagar-ne cap preu, a ningú. Se l’ha de deixar governar a canvi de res, l’has d’investir gratis et diguis Iglesias, Rufián o Borràs, simplement perquè és o bé ell o bé unes noves eleccions que podrien portar el trifachito. Però alerta, perquè si et dius Rivera o Casado, també l’has d’investir gratis perquè, si no, el govern d’Espanya estarà en mans de populistes i independentistes. Sánchez s’ha autoadjudicat el rol de Mal Menor Universal: és el mal menor per als independentistes i per a la dreta extrema espanyolista al mateix temps, resolent així la quadratura del cercle, un problema matemàtic-geomètric que porta de corcoll els científics des de l’antiguitat clàssica.

Ara bé, imaginem que el PSOE estigués disposat a pagar un preu, posem per cas, als partits independentistes. Quin se suposa que és el preu d’una investidura? Abans de Tot, aquesta hauria estat una pregunta tonta: es negociaven diners, competències i cadires, i es passava pantalla. Però Després de Tot, això semblaria un contrasentit i fins i tot una traïció. “Per això hem fet tot el que hem fet?” Una pregunta molt pertinent, però que portada a les últimes conseqüències amb coherència pot convertir l’independentisme en un moviment percebut com a totalment inútil: no aconsegueix la independència perquè no pot, i al mateix temps no és capaç de negociar competències o diners perquè no vol. No sembla una posició molt fàcil de sostenir si el temps passa sense resultats de cap mena.

 

Tornem-nos a fer la pregunta, doncs. Si negociar diners o competències és una cosa que l’independentisme ja no vol fer, quin és el preu d’una investidura? L’indult per als presos? Ells han dit per activa o per passiva que no el demanaran, però la llei és clara: l’indult no cal que el demani ells, ni els seus familiars. Perquè ens entenguem: l’indult el pot demanar fins i tot Societat Civil Catalana, o el Foment del Treball, i la petició entrarà igual al Consell de Ministres. I si el Consell de Ministres acorda l’indult i el Rei el signa (molt important, això: l’indult és una decisió d’estat, no de govern, perquè necessita la firma del Rei i cap govern posarà sobre la taula del Rei un indult sense l’acord previ amb la corona), si el Rei el signa, dèiem, els presos sortiran al carrer, simplement perquè no et pots quedar a la presó si el sistema et treu de la presó. Si l’estat ha decidit jugar la carta de l’indult perquè creu que aquesta és la manera de curtcircuitar l’independentisme i pacificar el nordest peninsular per a 25 anys, si ha decidit això, ho farà igualment sense necessitat que en el tracte hi entri una investidura. I a la inversa, si ha decidit no fer-ho, no ho farà per molt que s’ofereixi una abstenció gratis.

Així doncs, ni diners i competències perquè ens ho autoprohïbim, ni indult perquè seria humiliant i a més és una decisió d’estat que va molt més enllà. Sense res tangible sobre la taula, es intel·ligent avalar l’estratègia prepotent del PSOE com a Mal Menor Universal i blanquejar-lo com a poli bo? (Pregunta per a Junqueras, Rufián i els presos de JxCat). I a la inversa: té sentit bloquejar-la, la investidura, si el resultat més probable d’unes noves eleccions és que el poli bo en surti encara més reforçat i legitimat? (Pregunta per a Puigdemont i Borràs). Benvolgut lector, prengui’s aquest article com una invitació a relativitzar la importància de la posició que acabin prenent uns i altres en aquesta votació. La realitat té el mal gust de posar-te davant de decisions amb avantatges i inconvenients.

 

Comentaris (17)
Ricard Fa 4 mesos
Benvolgut Eduard, m'agrada la teva tesi sobre avantatges i inconvenients, però veig que no t'atreveixes a inclinar-te per cap opció. Ho entenc, perquè tant si es facilita la investidura com si no, és difícil que Catalunya hi guanyi res de res. Facilitar la investidura del "poli bo" queda lleig, és cert, però hi veig un avantatge: després els partits espanyols es trauran els ulls entre ells. La triple dreta acusarà el PSOE d'antiespanyol, malgrat fer la mateixa política que el PP en mat
Ramon Fa 4 mesos
Carme Forcadell, Marta Rovira, què hi feu, encara, a ERC? La intervenció d'ahir del Tardà a FAQs.és.la gota que vessa el got. Hwu de fer el pas. Sou el desllorigador.
Rocaguinarda Fa 4 mesos
Bon article, Sr. Voltas, però això de la quadratura del cercle no ens porta pas de corcoll. Fa molt temps que es va demostrar que no es pot fer la quadratura del cercle. Intenti fer comparacions més adequades.
Boris Fa 4 mesos
Quin gran problema!!! Fa no massa temps el grans gurus de l'independentisme deian que calia fer imposible la governabilitat a Espanya, votant no a totes les investidures. Lo altre seria colaboracionisme. Com hem canviat eh?
Pep Pere Fa 4 mesos
Dos qüestions. 1 si no volem pertànyer a Espanya els nostres vots no haurien d'influir en cap sentit a la seva governabilitat, inhibim-nos sistemàticament 2 passem a la fase de no cooperació en res. Una última, traduïm i entrem al seu congrés totes les lleis que ens han prohibit, canvi climàtic, habitatge, energia,... a veure que fan?.
ganxó Fa 4 mesos
Si senyor:totalment d'acord
Montserrat Garriga Oliva Fa 4 mesos
Disfressat de llop encara són pitjors
Ramon Fa 4 mesos
Si toca replegament, que no ho tinc gens clar que toqui, qui no ens ho pot demanar és ERC. ERC l'únic que pot demanar és perdó.
Jordi Fa 4 mesos
La realitat té avantatges i inconvenients... És clar que sí. I cadascú l'interpreta segons li va. Tanta reflexió per a una conclusió tan obvia? Tan d'anàlisi per això?
Victor Fa 4 mesos
Ja ens vàrem trobar en la mateixa siuació a l'hora de votar els pressupostos. Es va votar en contra i ara no estem millor que abans , ni som més influents. Si hi haguéssim votat a favor, no sé com estariem. L'únic que tinc clar és que la partida serà molt llarga i que res no es resol amb una sola decissió, sinó amb un objectiu clar, amb coherència i amb maduresa política per crear escenaris més proclius als nostres interessos.
Presos ostatges no poden decidir per nosaltres Fa 4 mesos
Segons el teu raonament fem el que fem ells faran el que voldran. Per tant, fem-los la punyeta, encara que només sigui per tornar una miqueta de les humiliacions a que ens sotmeten diàriament. Ni els presos de JxCat tenen la perspectiva suficient per decidir, ni mossèn Junqueras té la capacitat i fredor mental suficient per dirigir la política d'ERC des de la presó. Són ostatges polítics i només per això no ens hauríem de refiar de les seves recomanacions, per molt bones persones que
Joan de canyamars Fa 4 mesos
Bla,bla,bla... per rendir-se. Si el 3-O s'hagués declarat la independència, probablement ja serien independents. Si seguim.el torçabraç i ens ho creiem, guanyarem la.independwncia. L'estat espanyol és molt dèbil encara que sembli el.contrari. L'economia espanyola no s"aguanta, quan comencin a pujar els tipus fotarà un pet. El sistema espanyol no funciona amb els catalans en contra. Persistim i farem implosionar l'estat espanyol. Tota la.resta són excuses per col.locar els quadres del par
Ramon Fa 4 mesos
Mai no havíem d'haver-nos cregut la reconversió d'ERC. El procés es va perdre quan solidaritat i Reagrupament van anar per separat el 2010. D'haver anat junts, ERC hauria desaparegut i potser ja seríem independents.
Francesc Fa 4 mesos
Renunciar a la independència perquè alliberin als presos? Això no ho podeN fer. NO EN EL NOSTRE NOM. Els nostres representants (voluntaris) van ser escollits pel poble per portar al país a la independència... i això té un preu: la presó. Tant si són 9 com si són 90. No hi ha cap dubte sobre el encàrrec que van rebre i sobre el que em de fer. I Si ERC no saben fer-ho que preguntin als letons, lituans i estons com ho van fer per lliurar-se dels russos al 1991!!!!
Francesc Fa 4 mesos
La independència no és gratis, el peatge és la presó per els nostres polítics. Cal aturar el país si cal fins que ho aconseguim, amb l'ajut d'Europa. I si ERC, ara que té la poltrona, no està per la labor que faci un pas al costat i que abandoni. Tant si són 9 com si són 90 presos polítics no podem fer marxa enrere. És impossible. La desintegració d'España és inevitable i ho tenim a tocar. Cal unió i estratègia conjunta, re de fer la guerra cadascú pel seu compte com proposa ER
empat d'incompetències. Fa 4 mesos
ERC no és fiable. Jo no hi aniria ni a la cantonada, quan i per on me la fotran. I així, sense sentit d'Estat, un mínim de confiança els uns amb els altres i en el seny de tots els catalans, és impossible que el que dubta s'hi apunti. Amb autoconfiança, proactivament, es faria una oferta amb competències federals-forals a Sanchez per ser votada per demostrar a més catalans que no hi ha res a fer. Perquè això la nit del 26-0 ja només anava d'això, de clar suport democràtic.
Ramon Fa 4 mesos
Els republicans que siguin honrats haurien de demanar perdó a Catalunya i molt especialment a a Jordi Pujol. Per tant dubto moltíssim que cap republicà ho faci.
Larsen Fa 4 mesos
La realitat? És d'acord a la realitat pensar que el Sr. Pedro Sánchez és un mal menor? On és la diferència, que uns venen de cara i d'altres ataquen per l'esquena? Sr. Voltas és ben lliure de pensar allò que vulgui, però el seu pensament, com el qualsevol altre, sols explica, si és honest, la nostra curta i deformada visió de la realitat. Per a mi el PSOE és un mal major, el llop disfraçat de be.