El prestigi internacional de Barcelona

El Teatro Real de Madrid ha acollit el “traspàs de poders” de la presidència rotatòria de la Unió Europea. Suècia ha passat el relleu a Espanya. Amb aquest acte han començat oficialment els sis mesos de presidència espanyola. Durant aquest temps el president, José Luís Rodríguez Zapatero, intentarà aconseguir augmentar el seu prestigi internacional, aquell que segons ell ha obtingut els darrers mesos acudint a les cites del G-8 i dels G-20. Però l’Estat espanyol inaugura una presidència complicada – la recuperació econòmica i l’aplicació del Tractat de Lisboa estan en joc- i això quan, a diferència de la resta de potències europees, l’Estat espanyol encara no sortit de la recessió. Barcelona tampoc quedarà al marge d’aquesta presidència. La capital catalana acollirà tres actes destacats del programa: una trobada de ministres de Treball, una de Cultura, però sobretot, la cimera Euromed. En aquests actes la capital catalana haurà de demostrar la seva capacitat d’organització i perquè ha merescut ser la seu permanent del Secretaria de la Unió pel Mediterrani. Però també haurà de demostrar que és capaç de ser una ciutat segura i amb prou autoritat per contenir les possibles protestes que puguin sorgir. No és cridar el mal temps recordar que si durant el 2009 Barcelona ha acollit una mitjana de dues manifestacions diàries, el 2010 l’índex pot augmentar. Si els actes que tinguin lloc a Barcelona són un èxit la Generalitat, l’Ajuntament i les organitzacions europees amb seu a la ciutat intentaran posar-se medalles, sobretot els partits polítics al govern, ja que el mes de juny la precampanya electoral, si el calendari no canvia, estarà molt calenta. Però no es pot oblidar que el prestigi internacional es guanya amb esforç i temps i ara per ara a mig any de la gran cita la secretaria encara és poc més que un palau buit i un feix de bones intencions.