El post V

"Tots sabem que l'ANC lidera i Òmnium empeny. Esperem que els partits sobiranistes s'apliquin la metàfora"

Escric aquest article vint-i-quatre hores abans de la celebració de la V. Per tant, el que em proposo fer amb aquest text és una mica arriscat. Imaginin-s'ho! Opinar sobre una cosa que encara no ha passat i analitzar-ne les conseqüències sense conèixer-ne l'abast real és, certament, una temeritat. I malgrat això, no tinc cap dubte que la Diada del 2014 passarà a la història com un nou èxit del poble de Catalunya que hi haurà participat, que haurà tornat a sortir al carrer de manera festiva, pacífica, familiar i alegre, per reclamar i reivindicar la democràcia. Mobilitzar-se per la democràcia al segle XXI. Ai las!

Som-hi, doncs! Deixin-me fer aquest exercici i suposem —i hores d'ara ja no és cap disbarat fer-ho— que la V ha estat un èxit fins i tot superior al de la Via Catalana de l'any passat. Què ha de passar a partir d'avui, l'endemà de l'11 de setembre? En quin moment ens trobem? Què cal fer ara fins al 9 de novembre? Parlem-ne!

Una cosa és evident. L'èxit de la V és una magnífica carta de presentació a l'exterior de la nostra reivindicació. El món ara té més clar el suport popular al procés català. La manifestació ha contribuït a explicar, encara més, que aquest és un procés impulsat des de baix, des del poble, per la ciutadania, i en el qual els partits polítics —amb el president Mas al capdavant— acompanyen el poble en la reivindicació del dret de decidir. Ara bé, el missatge no és un missatge qualsevol. És una protesta contra aquells que no entenen que en el món democràtic els estats civilitzats, i el Regne Unit n'és la prova, els conflictes es resolen escoltant la gent mitjançant les urnes. Així doncs —i per molt que hi hagi qui m'acusi de ser una mica naïf—, defenso que hem de continuar explicant que volem votar per democràcia i que consideraríem un acte de responsabilitat, de respecte i de seny el fet que el govern espanyol rectifiqués l'actitud tancada i retrògrada per impedir la celebració de la consulta sota la legalitat catalana. La Constitució no diu res contra això. Aquesta serà l'excusa, si de cas, per intentar liquidar un procés que ja no té aturador. L'èxit de la V ho demostra.

L'èxit de la V reforça, per tant, els defensors de la consulta del 9-N. Dóna arguments de cara a l'exterior, com ja he dit, i també internament, perquè torna a demostrar que a Catalunya hi ha una majoria social molt àmplia i plural, que contrasta, posats a fer prediccions, amb la gent que s'haurà concentrat a Tarragona, que vol decidir el seu futur. En aquest sentit, la V suma molt i afegeix pressió als contraris a la democràcia. Un cop ja hem omplert els carrers, toca omplir les urnes. I si no pot ser, caldrà omplir de nou els carrers.

Aquesta és la gran qüestió: el 9N. A partir d'ara tot evolucionarà ràpidament: l'aprovació de la llei de consultes i la convocatòria per part del president Artur Mas no es faran esperar. La tardor arribarà i l'hora de votar també. I el país ho tindrà tot a punt perquè això és el que ha de passar. N'estic segura. Si l'objectiu és convocar una consulta, el govern català ha d'implementar tots els mecanismes necessaris perquè es pugui celebrar, encara que el Tribunal Constitucional actuï en contra i veti la llei. Jo sóc de les persones que creu que la consulta ha d'ajustar-se a la legalitat vigent i que cal que la votació tingui efectes legals de veritat. Tanmateix, també crec que s'ha de tenir previst què farem en el cas que el TC s'enroqui, bo i fent la feina bruta del govern espanyol, en la prohibició. Així doncs, i en paraules de l'amic Toni Comin, si arriba el moment de la desobediència, serà per anar en contra d'un Tribunal que actua de manera molt poc democràtica i no pas en contra d'una norma. Si mai arriba la necessitat de fer un tour de force, cal demanar als polítics consens i unitat. Només podrem forçar la legalitat una vegada i haurà de ser la definitiva.

És per això que no s'hi val a badar. Les úniques paraules que es poden pronunciar i que són vàlides per a l'ocasió són unitat, generositat i estratègia. Ni el partidisme, ni els individualismes ni els protagonismes no serveixen per a res. Més aviat resten. La V ha estat un model d'èxit col·lectiu, sota la batuta compartida de l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural. El procés necessita que els polítics es comportin de la mateixa manera que Carme Forcadell i Muriel Casals. Tots sabem que l'ANC lidera i Òmnium empeny. Esperem que els partits sobiranistes s'apliquin la metàfora.

 
 

Comentaris