El poder dual i el triangle

"Sánchez s'ha posat al servei del tro, en garantia de que no es 'tontejarà' amb propostes de referèndum sobre monarquia/república"

L'anomenat conflicte o repte català o qüestió o matraca catalana, segons el comunicador, es mou com un poder dual, el del govern central i el del govern en termes efectius i reals. Una altra cosa serà la seva qualificació jurídica. És obvi que, des del punt de vista de la legalitat espanyola el concepte mateix de "poder dual" és inacceptable. Però funciona.

 

I funciona en una estructura triangular. Els poders reals (tot i que desequilibrats) son el govern central i la Generalitat, però, al mateix temps, es relacionen amb el tercer vèrtex que no té poder real (almenys nominalment), però no d'existència, això és el rei, la Corona. Cada un dels tres punts es relaciona amb els altres dos si bé un d'ells és simbòlic i el poder real és dual.

 

Les relacions recíproques dibuixen les expectatives del sistema polític espanyol i la República Catalana. Les més òbvies, les que es donen entre el govern central i la Generalitat estan presidides per un obstacle insalvable, a l'estil de la polèmica dels universals. Per a l'Estat espanyol, el poble català no pot autodeterminar-se perquè no existeix com a tal poble en sentit polític i jurídic, encara que sí cultural, folklòric, lingüístic o religiós. No hi pot haver cap referèndum perquè una part del poble espanyol (que és l'universal del català) no pot autodeterminar-se davant del tot. O no de hauria perquè, per poder, els càncers poden.

 

L'afany de l'independentisme de governar amb el màxim grau possible d'autonomia, d'independència republicana, tard o d'hora provocarà una nova crisi amb l'Estat, tant si es tracta de la investidura de Puigdemont com de la restauració de les activitats que van ser intervingudes i bloquejades pel 155 i tot el més enllà que es pugui. I, ¿fins on es podrà? Això dependrà de la correlació de forces parlamentàries. El govern necessita els 17 vots independentistes no per anar contra ells (doncs per això compta amb tots els altres) però sí quan vagi contra la dreta.

 

Així que les relacions entre els dos pols de poder dual govern espanyol/Govern estaran plenes de ficcions. Quan el govern central parla de "debat sobre l'estat de la Nació" els independentistes ho consideren "debat de política general" i es refereixen al mateix. En altres terrenys es recorrerà a ficcions similars. El govern es titularà govern de la República Catalana però l'Estat llegirà govern de la Generalitat.

 

Al mateix temps, les relacions entre el govern central i la Corona semblen un bon moment per ser buides. Sánchez s'ha posat al servei del tro, en garantia de que no es 'tontejarà' amb propostes de referèndum sobre monarquia/república. No toca ni tocarà mai mentre hi hagi dretes i esquerres espanyoles, unides en amor a la Pàtria, identificada amb una bandera, una creu i una corona. Surt barat al rei el suport socialista. En tot cas una bromosa reforma de la Constitució en sentit federal l'últim sostre del qual seria la monarquia belga. Perquè ella com a tal, com a Corona, no té res a dir. No que no hagi de sinó que no se li ocorre. El seu últim pronunciament va ser la lamentable arenga de part del 3 d'octubre de 2017 i fins i tot el mateix rei, potser, entendrà que no se'l pot deixar sol.

 

 

Les relacions més interessants son les dels dos altres vèrtexs, la Generalitat i la Corona. Aquí s'ensopega amb una nova impossibilitat metafísica doncs cap dels dos reconeix el principi mateix de legitimitat de l'altre. La Generalitat és una institució republicana i la República és l'antònim directe de la monarquia. El president Torra anuncia que, quan se'l trobi, reclamarà al rei disculpes pel seu discurs del 3 d'octubre emparant la violència de l'1-O. Per la resta, tampoc és fàcil que el trobi pel carrer ja que es multipliquen els llocs les autoritats dels quals i òrgans representatius declaren al monarca "persona non grata". Al final l'anomenaran el rei del chotis perquè es balla damunt d'una rajola.

 

Cert, són relacions Corona/Generalitat en un terreny purament simbòlic però, per això mateix amb un enorme impacte polític. És difícil governar un país el cap d'Estat del qual no té llibertat de circulació pel territori que domina i no domina. Les proscripcions institucionals del monarca són una mostra palpable de la crisis constitucional de l'Estat espanyol. S'afegeixen ara dos "reptes" més: la transferència de la via catalana a Euskadi i consegüent petició de referèndum d'autodeterminació i la reclamació d'un referèndum diguem ordinari sobre monarquia/República a escala estatal mogut pels navarresos.

 

L'Estat espanyol no sembla capaç ni de negociar la seva supervivència.

 

Comentaris