L’acord sobre la data i la pregunta de la consulta ha sorprès a propis i estranys. Després de l’encreuament de declaracions de les últimes setmanes, pocs catalans pronosticaven que l’entesa seria imminent i satisfactòria per a tots els partits defensors del dret a decidir. Sens dubte, la discreció i la generositat dels actors implicats han permès segellar aquest consens. Així doncs, han actuat amb alçada de mires i han passat de les paraules als fets, seguint el clam d’una àmplia majoria de catalans.
Ara bé, la concreció de la consulta encara ha agafat més desprevinguts els poders de l’Estat, que ja començaven a fregar-se les mans perquè la negociació sobre la data i la pregunta entrava en el temps de descompte sense cap acord. Per això, ahir les cares al Congrés dels Diputats i a La Moncloa eren llargues. Malgrat tot, la seva reacció va ser ràpida. El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va advertir que el plebiscit “no es farà”. I el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, va mantenir la mateixa posició.
En un país normal, des d’ara i fins a la celebració del referèndum tocaria debatre arguments a favor i en contra sobre les diverses opcions perquè tots els catalans tinguin una opinió formada per emetre el seu vot a les urnes. Però, de moment, tot indica que això no passarà. No obstant això, és obvi que l’Estat no podrà quedar-se de braços plegats i, simplement, prohibir la consulta. L’acord tancat ahir deixa la pilota damunt la teulada de La Moncloa.
I què farà ara Rajoy? Alguns ja li demanen que suspengui l’autonomia catalana i, possiblement, altres li suggeriran que impulsi una reforma de la Constitució o que faci arribar una proposta atractiva a Catalunya. Però la primera opció sembla poc viable, tenint en compte que el focus internacional ja té la mirada posada en el procés, mentre que la resta de possibilitats arriben tard perquè que la política catalana es troba en una fase molt més avançada.
A més, encara que mantingui el seu rebuig a la consulta, Catalunya no farà marxa enrere i, si és necessari, buscarà alternatives, amb unes eleccions plebiscitàries com a escenari més probable. Així doncs, Rajoy té poc marge de maniobra. El més intel·ligent per part seva seria acceptar que els catalans vagin a les urnes i fer una campanya a favor dels postulats que defensa.
