Vaig tenir l’oportunitat, el plaer i l’orgull de poder compartir l’1 d’octubre amb el poble català. Vaig estar de vigília a les escoles plenes de gent disposada a passar la nit i vaig veure les cues de centenars de persones que amb els seus somriure o llàgrimes estaven fent història. Em va tocar estar lluny de les càrregues policials, però com tots vosaltres em vaig estremir al veure que l’estat espanyol no té límit.
Malgrat les detencions i la violència utilitzada contra els votants, el referèndum organitzat contra vent i marea va ser un gran èxit que va tenir, a més, un impressionant ressò a nivell internacional.
El govern espanyol no només va demostrar que no tenia límits pel que fa a brutalitat policial (per cert, això desgraciadament ja ho sabíem els bascos), sinó que es va negar a negociar, a dialogar, a parlar… La manca de negociació va provocar la declaració d’Independència i l’Estat va esclatar en còlera.
Com un nen que s’enfada al pati, va punxar la pilota, va aplicar el 155, va detenir els Consellers que va poder i va decidir organitzar el seu propi partit, definint la data i utilitzant una Junta Electoral que ens ha recordat més a la Santa Inquisició que a un element garantista d’un procés electoral democràtic.
Han posat tota la carn a la graella. Tota. Han utilitzat la violència per generar un estat de xoc i de pànic que els permetés fer el que fos. Han pressionat les empreses perquè abandonin Catalunya. Han ficat la por a la gent equiparant la independència a un barranc sense fons. Han triat una candidata de màrqueting polític 2.0 i li han donat tot el suport. Des de l’Ibex 35 fins al suport de la falange, passant per la televisió super progre creada per Zapatero. L’heroïna contra la barbàrie. Els ciutadans contra el poble.
¿I? Què ha passat? A aquesta hora no sabem els resultats definitius, però tot apunta que l’IBEX35, la Brunete mediàtica, l’unionisme més recalcitrant, el partit del 155, tots ells, han collit una derrota sense parangó. No m’alegraré dels patètics resultats de qui va decidir punxar la pilota i aplicar el 155, simplement subratllaré el que tothom podrà comprendre fàcilment a Barcelona, ??Iruñea, Brussel·les, Pequín, Moscou o Washington: els independentistes haurien aconseguit la majoria absoluta de les eleccions que ha convocat l’unionisme.
Aquells que saben alguna cosa de Judo diuen que la clau per guanyar una baralla no rau en si tens més força que la del teu contrincant, sinó de si ets capaç d’utilitzar la força de l’adversari perquè caigui pel seu propi pes. És indubtable que l’unionisme té més pes (poder estatal i econòmic) que l’independentisme, però és cert que aquest últim ha demostrat tenacitat i constància per vèncer en aquesta important batalla a algú molt més gran que ell.
Aquí no acaba res. La partida segueix en marxa. El poble ha salvat el poble. Ara els toca a les forces independentistes gestionar aquests resultats amb la responsabilitat de qui sap que una vegada més el poble els està demanant que portin el procés fins al final, que volen la independència per construir un futur en pau i en llibertat. Zorionak Kataluniako Herriari!
