Aquest dimecres ha estat un dia de vergonya i, sobretot, de desvergonya. Mentre el raper Valtonyc s’exiliava en busca de democràcia, al Congrés dels Diputats el PNB tenia la barra d’afegir-se al front del 155, acompanyant el bloc monàrquic. Els nacionalistes bascos gairebé ni han intentat argumentar aquest canvi -radical- de posició mentre els tres partits de la dreta nacionalista espanyola (PP, Ciutadans i PSOE) els agraïen -públicament, entusiàsticament- la defensa tant de la Constitució del 78 com de la suspensió de l’autogovern a Catalunya.
S’equivoca el PNB donant legitimitat a un 155 que, a partir d’ara, ja és una amenaça latent contra les institucions basques que ells governen. És un error que recorda el de CiU quan va aprovar, l’any 2002, una Llei de Partits que ara, al cap dels anys, s’ha girat en contra del sistema de partits de Catalunya. A més, una decisió d’aquest tipus deixa sense crèdit la suposada voluntat del PNB d’ampliar l’autogovern a partir de la majoria sobiranista del Parlament de Vitòria. Molts bascos s’han sentit avergonyits per l’actitud del partit que els governa i això també tindrà un efecte sobre la política basca.
El PNB ha abaratit el preu de la destrucció de les institucions catalanes a canvi d’una conjuntura parlamentària que no perdurarà. Uns milions a canvi d’acceptar que tot és graciable.
