El plebiscit del 2019

"Les eleccions municipals han de ser una demostració de força i d'unitat del republicanisme al marge de sigles de partit, en contraposició al règim monàrquic del PP, PSC i Cs"

L'Estat intentarà cronificar tant com pugui la situació de taules en la partida d'escacs amb Catalunya. Ni la presó, ni l'exili ni la repressió no han destruït l'independentisme, però la unitat d'Espanya tampoc no ha quedat tocada de mort. Els dos 'reis' –un de real, que amenaça els catalans i xucla diner públic, i l'altre, representant legítim del poble i a l'exili forçat- segueixen dempeus, i sense indicis que Madrid vulgui pactar noves regles del joc per trencar l'empat. I si aquestes taules es desempaten als municipis? L'independentisme pot convertir les eleccions municipals del 2019 en un plebiscit entre monarquia i república. Com l'abril de 1931. Aleshores, les forces republicanes, algunes de les quals es van coaligar, van obtenir la victòria en bona part del país i van provocar un canvi de règim polític a tot l'Estat. 

 

Les circumstàncies històriques són prou diferents, els Borbons no marxaran pas i fins i tot l'Espanya més progressista és monàrquica. Però escampar majories absolutes republicanes arreu de Catalunya –ja hi ha més de 700 alcaldes independentistes- significaria fer un pas endavant de dimensions colossals per seguir el camí iniciat el 27 d'octubre del 2017, que quan culmini, perquè no hi ha marxa enrere, comportarà un canvi de règim polític no només a Catalunya, sinó també a Espanya. Majories aclaparadores de candidatures unitàries independentistes i netament republicanes, als pobles petits i a les principals ciutats. Construint república des de les institucions més properes al poble, en paral·lel a un procés constituent participatiu. Una gesta possible que només demana generositat als aparells dels partits, perquè els alcaldes, assetjats també per la justícia espanyola, fa temps que l'han demostrada treballant en xarxa a l'AMI i l'ACM i jugant-se la pell l'1-O.  

 

 

Com l'any 1931, Catalunya viu un setge virulent, amb persecució de la llengua, la cultura i l'escola, repressió de les llibertats polítiques i destrucció de les institucions catalanes –aleshores la Mancomunitat-, i la situació de les classes treballadores ha empitjorat a causa de l'anul·lació sistemàtica de lleis socials del Parlament de Catalunya en nom de la unitat d'Espanya i de l'espoli fiscal perpetu. El camí és llarg. L'1-O, el 27 d'octubre i el 21 de desembre han estat passos importants. Abans del 2019 se'n donaran altres, segur. Però les eleccions municipals han de ser una demostració de força i d'unitat del republicanisme al marge de sigles de partit, en contraposició al règim monàrquic del PP, PSC i Cs. I els Comuns? Impossible de preveure de quin cantó del plebiscit cauran. De moment, voten pel rei il·legítim. 

 

Comentaris