Les desigualtats socials no són una exclusiva de la societat que trobem quan obrim la finestra de bon matí, ni tampoc la que xafem quan, a peu de carrer, intentem trobar una feina mitjanament digna per sobreviure dia rere dia.Aquestes desigualtats són tan poderoses que fins i tot tenen virtuts o habilitats inesperades: són capaces de treure el pitjor d’una persona.
La fam, el fred, la manca de roba, l’alcoholisme per evasió, les ganes de matar. Misèria en el sentit més essencial del terme, i també èticament. Tots aquests ingredients són fruit de la misèria humana que es destapa, dibuixa i narra a La neu era bruta, de Georges Simenon, en traducció al català d’Anna Casassas.
Un país ocupat (pels nazis), on els militars fan el millor que saben: reprimir, marcar paquet, anar de putes i agafar un pet monumental dia sí, dia també. I, és clar, amb la cort formada pels col·laboracionistes. A part: putes, lladres, madames, noies pobres que acaben venudes per dues engrunes de pa. Fatxendes que només es plantegen com deu ser matar algú per provar si la navalla està esmolada, i ho posen en pràctica, per deixar de ser només fanfarrons i convertir-se en l’escòria de la societat. Els xulos de puta de torn. I ben mirat, potser des del seu punt de vista, i possiblement amb un fort biaix ètic, assassinar no era greu. Era lliurar-se d’un ocupant… Sense més. No era un humà.
Tots aquests components, dibuixats amb una narració que de vegades es mou entre ombres, són perfilats d’una manera molt interessant per Georges Simenon. La contra d’aquest volum diu que és possiblement el millor que mai va escriure i, per ara, sense desmerèixer els dos volums que ja ha publicat Quaderns Crema (El gat i El gos groc, 2012), crec que es pot dir tranquil·lament que és una obra interessantíssima. Sap narrar, certament, però aprofundir psicològicament en els personatges i bastir una obra d’aquesta manera és digna d’una gran ploma. I com a gran autor que és, Simenon palpa la realitat i en sap treure el pitjor; en conseqüència, la contrapartida és clara i el millor que podem donar també acaba sortint.
Esperarem que Simenon segueixi oferint-nos unes lectures magnífiques a Quaderns Crema ben aviat, perquè s’ho val.
La neu era bruta (trad. d’Anna Casassas)
Barcelona: Quaderns Crema, 2014
