El 85% de l’energia que consumim prové dels combustibles fòssils i de tots ells el més útil és el cru. Actualment el món necessita diàriament per funcionar 84 milions de barrils del famós or negre. Què passaria si no tinguéssim suficient petroli? Com produiríem aliments? Com els distribuiríem? Com ens ho faríem per seguir vivint com fins ara?
Per començar sense petroli no disposaríem de la capacitat per abastir-nos de la energia que necessitem, en el termini de temps que la necessitem. Si mirem enrere ens adonem que cada cop que la economia creix la demanda de petroli augmenta, perquè necessitem més energia per produir i per transportar. En altres paraules, tal i com està organitzat el nostre món, sense energia suficient no hi ha creixement econòmic possible.
El debat sobre la falta de cru no és nou i ja fa temps que sentim parlar del pic del petroli, és a dir, el moment de producció màxima a partir del qual la producció de cru comença a baixar inevitablement degut a un esgotament dels recursos naturals.
Que això ha de passar és un fet que, actualment, cap economista o científic s’atreveix a negar. La pregunta clau és: Quan? Les veus més optimistes diuen que encara disposem d’un temps per preparar-nos, però el passat 2 de maig la ràdio nacional australiana, l’ABC, va emetre un programa que em va deixar glaçada. L’espai es deia Ockham’sRazor, el personatge convidat era el Doctor en Genètica, Michael Lardelli i donava a conèixer les investigacions sobre el pic del petroli realitzades pel físic suec Kejell Aleklett i el seu equip, a la Universitat sueca d’Uppsala.
Segons aquest grup de científics el pic del petroli va ser el 2008, és a dir, mai més serem capaços de produir petroli a la velocitat i en la quantitat en què ho vam fer aquell any.
Si mirem les xifres la producció de petroli des del 2005 fins al 2008 es va mantenir estable. Dada estranya si tenim en compte que el període es va caracteritzar per un moment de crescuda econòmica en què la demanda de petroli va augmentar. Això hauria d’haver estimulat la producció de cru i evitar una crescuda dels preus, però durant aquest període el preu del barril va pujar de 50$ dels Estats Units al 2005 a 147$ al juliol de 2008, moment en què es va desencadenar la crisis que estem patint actualment. Per què? Segons aquest grup de científics, perquè no varem poder assolir la demanda de petroli, és més, afirmen que mai més podrem assolir la demanda de petroli necessària per fer front a un nou creixement econòmic. Com a conseqüència d’això, sempre que es reactivi l’economia, el preu del cru pujarà i ja hi tornarem a ser; una nova crisis. És un cicle que esc repetirà, sinó ens esforcem, i aquest cop de debò, en trobar noves fonts d’energia.
Abans d’acabar l’emissió el senyor Michael Lardelli va projectar un missatge impactant: “No ens podem permetre el luxe de perdre el temps discutint si hem passat o no el pic de la producció del petroli. No podem espera que el preu del cru ens estimuli a desenvolupar fonts alternatives d’energia…mentre el petroli sigui relativament abundant hem d’invertir-lo en el desenvolupament de les fonts d’energia del futur. Un cop l’abastiment de petroli comenci davallar significativament, estarem massa ocupats tractant de mantenir la producció d’aliments i serveis mínims, com per malgastar el cru en el desenvolupament de noves energies”.
Potser els nostres polítics i tots plegats hauríem de començar a pensar en tot això.
