Fa pocs dies els colombians han triat president. El candidat continuista, Juan Manuel Santos, ha resultat escollit amb una aclaparadora majoria de pràcticament el 69 per cent dels vots. El seu rival, l’ecologista Antanas Mockus, va ser el perdedor de la segona volta. Aquest resultat pot haver sorprès molta gent a casa nostra, ja que la majoria de mitjans van perdre els papers amb el candidat verd i no eren pocs els que deien que guanyaria les eleccions. Només cal anar a l’hemeroteca i triar a l’atzar. Per exemple, El País li feia un reportatge gratuït a mitjans d’abril titulat “El tsunami Mockus”. I bé, els urnes l’han posat al seu lloc i els colombians han triat el Plan Colòmbia.
Aquest fet m’ha recordat altres episodis on els periodistes catalans opten per fer la campanya als outsiders o als candidats menys coneguts basant-se en enquestes suposadament infal·libles o en preferències personals per allò que és nou. El mainstream és avorrit i és més divertit veure què diuen i què fan els petits. Va passar amb Nick Clegg a les eleccions britàniques, quan se suposava que havia de trencar el sòlid bipartidisme britànic i al final encara va perdre cinc escons al Parlament. Fins i tot es deia que l’extrema dreta del British National Party (BNP) obtindria un diputat per primera vegada i encara se l’espera.
També va passar a les presidencials franceses. Recorden que el centrista François Bayrou havia de donar la campanada? Doncs al final es va quedar en el 18 per cent dels vots i avui ningú ja no se’n recorda. Fins i tot va quedar per darrere de Ségolène Royal, que ja té mèrit. Això sí, després de les eleccions ningú no demana perdó i avall que fa baixada.
Tot això ve a tomb perquè aviat hi haurà eleccions al Parlament i ja ens està passant el mateix. Els diaris i les ràdios vaticinen l’atomització de la cambra catalana i noms com la Plataforma per Catalunya, la CUP o les diferents versions de Reagrupament s’han convertit en familiars, encara que no hagin confirmat si es presentaran o no. Fins i tot, a falta de concreció, ens inventem que Joan Laporta, Montse Nebrera o Josep Miró Ardèvol es presentaran a les eleccions, cosa que no han dit en cap moment. No dic que algun d’aquests no pugui entrar al Parlament. Només aviso que no inflem globus que després ens esclatin als morros.
