El peix al cove franquista

"Sense una societat encara empeltada de franquisme, seria impensable un consell de ministres que frivolitzés amb peix al cove per als catalans utilitzant Companys i Tarradellas"

Mort i enterrat fa més de quatre dècades, Franco i la seva herència encara marquen part de l'agenda política espanyola d'un règim monàrquic protegit a dreta i esquerra. Si l'Estat hagués aplicat els preceptes de veritat, justícia, reparació i no repetició, com han fet Alemanya, França i altres països que han sofert una dictadura, hauria estat impensable i delirant un consell de ministres a Barcelona en què es frivolitzés amb un peix al cove per als catalans consistent a donar un copet a l'esquena per endolcir l'assassinat d'un president de la Generalitat amb una declaració sense valor jurídic, i a rebatejar l'aeroport amb el nom de Josep Tarradellas, una figura cabdal en la preservació de les institucions catalanes republicanes a l'exili, però ara icona de l'unionisme, que el presenta com l'home que va parar els peus al republicanisme i va pactar amb Madrid per tornar a casa. 

 

El fet que Companys i Tarradellas protagonitzessin el consell de ministres no és més que l'expressió d'una Transició fallida que va donar lloc a una societat en la qual un gruix important de població ignora quines són les línies vermelles d'una democràcia i viu com a natural, i fins i tot amb orgull, la preservació d'un passat feixista. Espanya és l'únic país que es nega a assumir la càrrega d'un estat precedent amb el qual, suposadament, s'hi ha trencat legalment, i que a més, ha eximit de tota responsabilitat els qui havien servit el franquisme. Altrament no s'explicaria que a les estructures policials i judicials encara hi campin lliurement personatges que van formar part d'aquell entramat criminal.

 

 

Només en aquest context d'assumpció natural del franquisme com a part fundacional del règim del 78 es pot explicar que el PSOE, més enllà d'una llei de memòria històrica pobra i poruga, es negui sistemàticament a reparar les víctimes, també les espanyoles, i a anul·lar els consells de guerra sumaríssims. Divendres tenia l'oportunitat de fer-ho amb una declaració d'Estat, però va optar per una declaració simbòlica sense cap valor jurídic. El 1990, el canceller alemany Helmut Kohl, i el president francès François Mitterrand demanaven disculpes formals a la Generalitat per la implicació d'Alemanya i França en la deportació del president Companys. Quina és l'excusa espanyola per no fer-ho? Les mesures cosmètiques com l'exhumació del cadàver de Franco per arreplegar uns quants vots de Podemos o la condescendència humiliant amb Companys per fer callar durant una estona l'independentisme no només no tenen efecte, sinó que escalfen més la dreta extrema –PP i Cs- i l'extrema dreta de VOX. 

 

Comentaris