El pas de l'equador

"L'independentisme català, el de la 'unitat estratègica', dividit per la seva pròpia incompetència i les argúcies de l'enemic, ha votat "no" a l'uníson, per molt que ERC anhela votar 'sí'"

Primera volta fallida de l'investidura amb els resultats coneguts. Anem a la segona. Es confirma la sospita que, digui el que digui (i sobretot perquè ho diu) Sánchez no vol ser investit. Prefereix fracassar fotent la responsabilitat als altres i convocant unes noves eleccions que creu que guanyarà. L'hi diu el CIS i el desgavell governatiu a Espanya. Vol aumentar la seva majoria, convertir-la en majoria absoluta per composar un govern monocolor que tingui les mans lliures.

Per què?

Per posar a ratlla Catalunya. S'han acabat les "solucions politiques", els nous estatuts, les mans esteses, les ofertes de diàleg. No hi ha cap oferta ni desig de fer-la. Catalunya va desaparèixer del discurs presidencial d'hora i mitja. Aquest ferm espanyol de bandera y cornetí aplica rigorosament la cèlebre recomanació final del Tractatus de Wittgenstein: "D'alló del que no es pot parlar, més val guardar silenci". Davant l'independentisme català, silenci i repressió. L'intensitat d'aquesta dependerà de la majoria que assoleixi el PSOE.

L'independentisme català, el de la "unitat estratègica", dividit per la seva pròpia incompetència i les argúcies de l'enemic, ha votat "no" a l'uníson, per molt que ERC anhela votar "sí", com es dedueix dels abjectes precs de Rufián perquè hi hagi pacte PSOE-UP a qualsevol preu.

Sánchez ofereix plaça a UP, ERC i les llurs policromes confluències al sidecar de la moto del govern. És un insult, és clar que sí, i els afectats es queixen, encara que no se si amb raó. Ells haguessin fet el mateix. La política no és cosa de franciscans. Però el motorista raona com els neoliberals en justificar els salaris de misèria: un sidecar millor que res. I acostuma a ser cert, encara que no sigui just. A més a més, Sánchez presumeix de generositat. Podent conduir ell solet, sense la nosa lateral, accedeix a portar-lo per benevolència.

Si la situació es tensa a la segona ronda es pot pensar en la posibilitat que UP i ERC acabin votant a favor d'un govern que els nega explicitament, els insulta i els menysté. La raó invocada per suportar tant menyspreu és la por que unes noves eleccions donin un triomf de la dreta i una "involució" a Espanya. És una fal·làcia. No perquè, si guanya la dreta, no hi haura tumult, sinó perquè també n'hi haurà si guanya el PSOE, disposat al 155 més dur i a fer alló que faci falta a Catalunya, igual que la dreta. Per enèsima vegada, no hi ha diferències entre les dretes i les esquerres espanyoles pel que fa a Catalunya. Espanya, que mai va fer grans avenços en res, ha "involucionat" des de la sentència del Tribunal Constitucional del 28 de maig de 2010. I continua. La dreta més carpetovetònica no farà res que el PSOE no estigui disposat a fer.

 

El que UP, ERC i els seus feligresos catalans volen evitar no és l'involució a Espanya sinó la repetició d'eleccions. Perquè estan en situació de debilitat. UP per l'escenificació de la commedia dell'arte bufa de les negociacions i ERC per el sobtat gir no independentista de l'organizació després d'haver guanyat unes eleccions presentant-se com a independentistes sense ser-ho, es a dir, estafant els votants.

El pla de Sánchez sembla ideat per un Mefistòfil perquè, a més de la humiliació d'UP y ERC, basa el seu exit en l'evident estupidesa de la dreta. Aquesta no entén o no vol entendre que Sánchez vol una gran coalició, cosa que els seus barons li recomanen i les seves conviccions de feixisme somrient li aconsellen. En realitat, la dreta no entén res i la seva única ambició és controlar el poder com sigui per continuar desplomant el país. Si fosin una mica més llestos, PP i Cs oferirien suport al govern del PSOE condicionant-ho a la seva política catalana, que tindria, encara que no segur, l'oposició de UP. Tots oferirien una imatge de salvadors de la unitat pàtria, però aquest no és el seu interès més immediat. Primer cal tenir les claus de la caixa i el pressupost.

Si res no canvia d'aquí al proper dijous i els vots es repeteixen, hi haurà noves eleccions al setembre, que és el que Sánchez i les dretes volen, encara que amb expectatives diferents. Els qui no les volen ni morts són UP i ERC. Però es possible que, per sobreviure, acabin provocant un esperpent humiliant i votant a favor d'un govern que no tan sols no vol els seus vots, sinó que tracta de destruir-los mentre que, en contra votarien PP, C's i Vox, encara que, en realitat, sigui el seu govern.

 

Comentaris