Ostres! Arriben bones notícies! I no les propugno jo, no són trucs de màgia, ni manipulacions ideològiques. Tu, sí, sí, tu! Aquell que encara no s’ha decidit a parlar amb tots i totes en català, a fer-lo servir més enllà de les quatre parets de casa, a treure-l a passejar pels bars, museus, restaurants, teatres… El que no s’atreveix a parlar en català al veí del cinquè perquè té “pinta” de “fatxa” i sempre parla en espanyol, o amb el veí dels baixos que és de l’Equador. Qui pensa: “Ai mareta! Que em diran que sóc mal educat” o “Ai! Que no m’entendran i jo només vull comprar el pa”. Pels que pateixen, suen, tremolen i es cansen quan han de parlar en la llengua pròpia del país, pels que volen i no poden, per tots i totes les que creuen que els petits canvis són poderosos arriba l’Informe de Política Lingüística 2012 on s’estableixen algunes dades objectives (coi! són dades!) que ens ajudaran a perdre totes aquestes pors que cognitivament ens atrapen, que no ens deixen actuar i que llavors patim al nostre propi cos. Si teniu temps per fer-hi una ullada podreu llegir-hi que el 97,1% de la població adulta entén el català, que el 84,3% el sap parlar i que el 70,1% el sap escriure.
Ei! Fantàstic! Creus que el teu veí equatorià o el teu veí amb posat “fatxa” es troba en aquest 2,9% ? Jo sóc més de lletres que de ciències però les probabilitats que ens trobem amb una persona que no entengui el català és força difícil. Per tant, no hem de tenir por a usar-lo! Deixem de considerar-lo com els calçotets d’anar per casa i comencem a donar-li la importància que es mereix. Sabeu una cosa? Si seguiu llegint l’informe veureu que el 100% de la població adulta entén el castellà. Caram! I això que aquí aquesta llengua la tenim totalment subjugada i menystinguda. La principal diferència és que l’espanyol no és la llengua pròpia del nostre territori. Llavors podríem parlar de bilingüismes inexistents, de diglòssia accelerada, de substitució de llengües, de morts lingüístiques, etc. Però no us vull atabalar, per tant, anem a una altra dada interessant pel parlant indecís.
En aquest informe se’ns diu que cada cop són més les persones que tenen el català com a llengua habitual i que des del 2007 ha crescut en 500.000 persones! Ep! Que això s’està convertint en una moda! Que cada cop som més els que hem decidit que volem viure en català a Catalunya. Viure en català a Catalunya? Quina cosa més rara, oi? Si féssim la mateixa pregunta canviant els països: viure en francès a França? En anglès a Anglaterra? En xinès a Xina? És el més normal del món, oi? Doncs les sentències judicials en català van a la baixa i el nombre de pel·lícules en català als cinemes segueix sent una autèntica vergonya. El català a casa (els calçotets) segueix pujant, també com a llengua amb els amics o a la feina però no deixen de ser unes dades escasses ja que el castellà es segueix usant molt més. I ara tu! Parlant indecís! Una pregunta: amb quantes de les persones que et relaciones al dia a dia saps del cert que no t’entenen en català? I ara tu, parlant indecís, creus que és un bon moment per practicar l’assertivitat lingüística? I que consti! Tot això ho faig per vosaltres! I per la llengua, evidentment.
