El pare Llidó

"L'església catòlica li va girar l'esquena, quan estava en el punt de mira del dictador Augusto Pinochet"

Potser els més joves no ho recordeu, tot i que un llibre recent va reobrir el sagnant cas del pare Llidó. Però els de la meva edat ho recordem amb horror i repugnància. Antoni Llidó, un capellà de Xàbia, al País Valencià, va morir assassinat a Xile per la policia secreta d'Augusto Pinochet.

Llidó formava part d'aquells capellans compromesos contra les dictadures i les horribles repressions que generen. A Xile, on va ser enviat i on feu una tasca evangèlica i humanitària exemplar, es va produir el cop d'Estat contra Salvador Allende, un president democràtic que, en ser socialista, va alertar la CIA i altres organismes que vetllen per la salut de les empreses nord-americanes d'arreu del món. Llidó va formar part de les protestes, que, com tothom sap, van ser de les més cruels de la història de la humanitat i Pinochet un monstre que, a sobre, ha demostrat la seva profunda covardia.

Doncs bé, l'església catòlica li va girar l'esquena a Llidó, quan estava en el punt de mira del dictador, i li va treure les seves pràctiques com a sacerdot (suspès a divinis, com mossèn Cinto). Després el van detenir i el van assassinar. Avui ja està documentat el que alguns testimonis havien dit: va ser brutalment torturat i humiliat, amb sotmetiments sexuals i tota mena d'artilugis de tortura. Els testimonis que hi han sobreviscut han explicat l'enteresa amb què va afrontar la seva tortura i la seva mort.

Avui sabem que va ser Manuel Contreras, membre de la DINA, la policia secreta de Pinochet, qui va cometre aquestes barbaritats. A Contreras, a qui ara jutgen, se li imposaran set anys de presó. Set. També haurà de pagar139.000 euros a la germana del pare Llidó.

Penso que la tortura és la més monstruosa de les accions. Penso que hi ha torturadors que viuen tranquils i hi ha qui, com Melitón Manzanas, va ser proposat per rebre medalles del Congrés espanyol. Penso que li devem homenatge i record al pare Llidó.

I, com Lluís Llach, clamo perquè els torturadors "mai no tingueu repòs", malvats.

 
 

Comentaris