Anem directes al xoc. Tant és així que des de les elits de l’Estat s’estan treient les màscares autonomistes per ensenyar el rostre colonial, el del poder que no només no raona, sinó que exhibeix que no necessita fer-ho. D’aquí que aquest cap de setmana s’hagi donat el tret de sortida a l’ofensiva propagandística amb què esperen justificar la repressió contra Catalunya. El País, malgrat tenir redacció a Barcelona, ha enviat un periodista des de Madrid -el colonialisme té això- per fer un reportatge de l’estil dels que descrivien el clima de l’omertà mafiosa, amb una dotzena de catalans oprimits -alguns d’ells ocultaven el nom, per afegir dramatisme i, de passada, donar llibertat creativa a l’autor- i un parell de figurants independentistes, un dels quals -ho destacava el text, ho juro- es fumava un puro.
I si Catalunya és com la descriu El País, el que cal, lògicament, és fer el que reclama El Mundo. I són, bàsicament, dues coses. Acabar amb la “generositat” de l’Estat cap als catalans i ofegar “la delicada situació que arrossega la Generalitat” tancant -encara més- l’aixeta dels diners. A més d’això, l’editorial d’El Mundo també vol que s’apliqui l’article 155 de la Constitució “militaritzant la policia autonòmica“. Ni més ni menys.
No hi ha fissures a la llotja del Bernabeu. Tot ha de continuar exactament com està, ells dalt i els altres a baix. I als catalans se’ls ha de donar una lliçó cada cinquanta anys.
