El pacte d'en Robert i les cabres

"No els cau la cara de vergonya, reclamant als nacionalistes més fidelitat al tripartit en el Parlament quan ells que gairebé els tripliquen a Madrid"

El govern tripartit ha estat un fracàs, alguns il•lustres membres ho reconeixen, tot i que en la més pura tradició stalinista se'ls fa callar. La veritat és la que dicta el partit, si la gent percep una altra cosa, està equivocada, si els "companys" discrepen, a Sibèria.

La constatació més òbvia de la ineficàcia d'aquest "artefacte" tripartit és que cap dels partits que el conformen (llevat d'ICV) s'omple la boca dient: "a les properes eleccions repetirem perquè Catalunya ha anat bé". La posició d'Iniciativa és lògica: al primer tripartit va treure 282.693 vots de ciment, amb això vull dir que d'aquest total 230.968 eren de la circumscripció de Barcelona; d'aquí que el territori els importi un rave i el matxaquin amb un discurs ecologista que consisteix en fotre els pagesos, ramaders i sector de serveis a base de crear parcs naturals que només serveixin per donar aixopluc a les aus migratòries, i promoure Plans Urbanístics (beneïts des de Medi Ambient i Habitatge on regne el rei Baltasar) als pobles, consistents en fer milers i milers d'urbanitzacions reconvertint el que abans era zona verda o agrària.
És normal que aquests militants del carril bici, admiradors dels ocupes, de la moda alternativa, o de qualsevol moguda urbana que sembli radical, siguin els més reactius a facilitar la vida dels de comarques, amb prou feina si els voten els parents fora de la gran ciutat.

I ara que és hora de pactes per fer front la pobresa que assola les classes mitges i treballadores, en part per una crisi mundial, en gran mesura per la seva ignorància en establir polítiques que reactivin els sectors productius, ara el nostre govern tripartit s'ofèn perquè el primer partit del Parlament (a l'oposició) comença per Madrid.

Si fossin governants tan hàbils com cínics estaríem salvats. Però no. Els socialistes tenen 25 diputats al Congreso, ICV 1, ERC 3, en total 29. Si aquests 29 anessin junts defensant els interessos de Catalunya, per què caldria els 10 de CiU? No els cau la cara de vergonya, reclamant als nacionalistes més fidelitat al tripartit en el Parlament quan ells que gairebé els tripliquen a Madrid en tindrien prou en aixecar el dit durant la votació dels pressupostos només perquè el finançament fos just?

La clau de tot això està en què el PSC a Madrid sempre ha fet el negoci d'en Robert i les cabres: en Robert tenia un formós i prolífic ramat de cabres blanques i negres però com que els compradors tenien preferència per les negres, en Robert va actuar sense pensar i bescanviava dues cabres blanques per una de negra; al mercat tots els pastors acudien a la seva parada amb una cabra negra i n'obtenien dues de blanques. En Robert es va comprar unes calces de vellut i presumia del fet que ni tan sols havia d'esperar els carnissers que li compressin, els seus veïns li treien les cabres negres de les mans, fins que ben aviat se'n va adonar que s'havia quedat sense ramat mentre tots els seus compradors sortien amb un bon grapat de cabres blanques que ell els havia proporcionat.

Diu el president Montilla que és hora de fer un pacte aquí perquè Catalunya té un dèficit en infraestructures viàries, ferroviàries, portuàries i aeronàutiques. Tanmateix ell ja s'ha venut el ramat donant suport (amb els 25 diputats del PSC) als pressupostos dels governs ZP que ens regalaven 400 euros de l'IRPF, 2000 per cada fill, mentre ens fotien el control i les inversions per a aquestes mateixes infraestructures que ara reclama. Un perfecte èmul d'en Robert i les cabres que a sobre vol que el tornem a contractar de pastor

 
 

Comentaris