José Luís Rodríguez Zapatero va situar com una de les mesures anticrisi l’impuls del diàleg social. Des de l’anunci fins a la primera reunió entre el govern, els empresaris i els sindicats van passar uns quants mesos en els quals l’executiu socialista va aprofitar per dir que no es faria ni un pas enrere en les cobertures socials. Un cop va decidir convocar totes les parts, l’ambient ja estava massa enrarit i ni una invitació per sopar al Palau de La Moncloa ha servit per redreçar la situació. L’amenaça del govern és ara tirar pel dret i prescindir de les peticions que li fan els empresaris.
Un altre qüestió que ha situat en el debat polític el govern Zapatero aquest any ha estat la reforma de la llei de l’avortament. La iniciativa, qualificada d’electoralista i d’innecessària fins i tot per destacats militants socialistes, no ha rebut el suport del Consell General de Poder Judicial. Per primer cop aquest organisme ha estat incapaç d’acordar un dictamen, que és preceptiu, sobre una reforma legislativa d’aquestes característiques.
Rodríguez Zapatero sembla que està aplicant aquesta legislatura un nou “talante”. Com va dir un conseller d’economia del PP a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera per acordar el nou model del finançament les propostes del govern són “como las lentejas: o las tomas, o las dejas”.
